EL VIOLONCEL DE PAU CASALS

Dijous al vespre el Palau de la Música va viure un esdeveniment molt especial, quasi màgic.

Després de 40 anys de silenci el violoncel de Pau Casals va tornar a la vida de la mà del músic Miklós Perényi,  deixeble del gran mestre; i ho va fer en un concert homenatge a Pau Casals per commemorar els 40 anys de l’estrena de l’himne de les Nacions Unides que l’aleshores secretari general U Thant li havia encarregat que composés, i la medalla per la pau de Nacions Unides que se li va lliurar, així com els 50 anys del concert que el compositor català va fer per a JFK Kennedy a la Casa Blanca.

L’acte va ser intens i emotiu en tot moment,  però m’agradaria destacar els instants que per a mi van tenir més simbolisme. El primer va ser tornar a escoltar una part del discurs que aquell setembre de 1971 Pau Casals va fer davant de l’Assemblea  General de les Nacions Unides, un discurs sense data  de caducitat que transmet valentia, llibertat, solidaritat i pau, valors a què  el mestre Casals sempre va ser fidel i que dignifiquen el nostre país –tal com va apuntar el senyor Artur Mas en la seva intervenció al final de l’acte.

El segon moment va ser poder escoltar el violoncel de Pau Casals en directe per primera vegada. L’encarregat de fer parlar l’instrument va ser el violoncelista Miklós Perényi . La música va fluir sense esforç, delicadament i poc a poc va anar omplint tots els racons del Palau de la Música i crec que en gran mesura també els sentits de l’audiència. Una hora i quart d’imaginar-me Pau Casals amb el seu “cello” i oferint a través del seu art  tots els valors en  què creia i que defensava.

Dijous passat el Palau de la Música va ser l’escenari d’un cant per la PAU, en majúscules.