Europa calla davant el bloqueig que pateix la II Flotilla de la Llibertat als ports grecs

Fa dies que la II Flotilla de la Llibertat, formada per una dotzena de vaixells de diferents països i més de 500 activistes, havia de sortir rumb a la franja de Gaza per intentar trencar el bloqueig que aquest territori pateix a mans del govern d’Israel. La majoria de vaixells s’havien aplegat en ports grecs i tenien tots els permisos necessaris per poder iniciar el viatge que els havia de dur cap a les costes de Gaza, però més d’una semana després les embarcacions continuen retingudes per les autoritats gregues a diferents ports hel.lens; entre aquests vaixells es troba el canadenc Tahrir, l’espanyol Guernika o el nord-americà Audacity of Hope.

No hi ha cap motiu legal o jurídic per retenir els vaixells, però sí una forta pressió per part del govern d’Israel, que fa mesos va començar una marató diplomàtica amb la finalitat d’impedir l’acció de solidaritat internacional anomenada “II Flotilla de la Llibertat, continuem sent humans”. Els primers fruits d’aquesta pressió es van recollir quan el vaixell turc que havia de formar part de la flotilla va decidir que se’n retirava. Els integrants del vaixell “Tahrir” van denunciar actes de sabotatge contra el seu vaixell  per tal de retardar-ne la sortida del port grec on està retingut. Fins i tot el Secretari  General de les Nacions Unides, el Sr. Ban Ki Mun, demana que la flotilla no surti cap a Gaza per tal de garantir la seguretat dels civils que formen part de l’acció solidària.

Les autoritats gregues, sota supervisió de Nacions Unides i amb el consentiment del govern israelià, s’han ofert a carregar tot l’ajut humanitari en vaixells governamentals grecs i dur-lo cap al port de Sderot per tal que arribi a la franja de Gaza seguint els canals establerts per les autoritats israelianes, en el que clarament sembla un intent de descoratjar els integrants de la flotilla. S’ha de ser ben cec per no adonar-se que  la raó principal de ser de la flotilla no és tant dur ajut humanitari com dur a terme l’acte simbòlic però importantíssim de trencar el bloqueig que impedeix que la població palestina de Gaza pugui gaudir d’una vida qüotidiàna més o menys normal.

Davant de tot això Europa calla, cap diplomàtic de cap país europeu ha denunciat la retenció dels vaixells a Grècia, fet que sembla una clara vulneració del dret i la legalitat internacional. No cal ser massa espavilat per adonar-se que la pressió diplomática israeliana està donant els seus fruits, pressió que també arriba als mitjans de comunicació, que només de manera molt excepcional han informat dels fets, i ho han fet sobretot després que 40 activistes de l’Estat espanyol  es tanquessin a l’embaixada espanyola a Atenes per exigir a la ministra d’afers exteriors Trinidad Jiménez que es pronuncíi sobre els fets que están tenin lloc en aigües jurisdicionals gregues i per tant europees.

Trobo especialment lamentable l’actitut dels mitjans de comunicació que majortiàriament han obviat informar sobre el que estava passant. Afortunadament els que, com jo, volem saber què succeeix, ho tenim una mica millor que fa uns anys perquè la xarxa ens proporciona el que els nostres grans mitjans no tenen el valor ni l’interés de fer, informar, massa enfeinats a fer-nos saber sobre els escàndols sexuals de l'ex director general del FMI;