sábado, 16 de abril de 2016

Història d'una execució

El dijous 24 de març, en un dels checkpoints de la ciutat cisjordana d'Hebron, dos joves palestins van atacar i ferir un soldat israelià amb un ganivet. Els companys del soldat ferit van disparar els dos joves palestins ,un va morir a l'acte, l'altre, greument ferit, jeia a terra mentre l'ambulància, que va arribar al lloc dels fets poc després, s'enduia únicament el soldat ferit i deixava el jove palestí Abed al-Fatah al-Sahrif estès a terra.
Minuts més tard un altre soldat s'apropa al noi palestí, l'apunta amb la seva arma i li dispara un tret al cap quasibé a boca de canó. El noi mor. L'autòpsia confirmaria que la mort del jove palestí la va provocar un tret al cap.
Un altre exemple de l'ús abusiu de la força per part de l'excèrcit israelià a l'hora de reduir possibles atacants palestins. Aquest cas, però, no ha pogut passar tan desapercebut com altres perquè tota la seqüència d'esdeveniments la va gravar en vídeo un voluntari palestí de l'organització israeliana de drets humans B'Tselem. Dies després, el vídeo es va fer públic i les reaccions, sobretot a les xarxes socials, van passar de l'estupefacció pels fets que s'hi poden veure, a la defensa aferrissada dels valors que el soldat que va disparar a matar, representa per una part cada vegada més gran de la societat israeliana. Malauradament cada dia creix el nombre d'israelians que veuen el jove soldat com un heroi, que creuen que els palestins no tenen dret a viure a la seva terra, que no tenen drets, que l'excèrcit israelià (IDF) és l'excèrcit més moral del món. Aquesta part de la societat israeliana se sent cada dia més forta perquè no hi ha ningú que li planti cara.
Fins i tot el primer ministre,Benyamin Netanyahu, el ministre de defensa i el cap de l'excèrcit, que en veure les imatges de l'execució les van condemnar i van qualificar de contràries als valors i comportament de l'excèrcit, van modificar la seva posició davant l'allau de crítiques que van rebre per haver fet aquestes declaracions. Així doncs el primer ministre es va afanyar a posar-se en contacte amb la família del soldat per mostrar-li la seva empatía pel tràngol que estaven passant, i el cap de l'excèrcit va permetre que la família visités el soldat els caps de setmana -com a norma no es permeten visites si el soldat està en actiu, com sembla que és en aquest cas.
Els càrrecs contra el soldat israelià es van suavitzant i allò que el vídeo mostra com una execució va ser considerat pels jutges com un homicidi, i poc a poc s'està rebaixant a “ús il·legal de l'arma de foc” o “saltar-se l'autoritat, perquè no hi ha cap veu a Israel prou forta per contrarestar el poder que aquests messiànics de la terra sagrada estan acaparant a dins d'aquesta societat. Les veus contràries a acceptar que executar un atacant palestí és un valor en positiu, semblen paralitzades o no tenen prou força per revertir una tendència que lentament però irreversible està convertint Israel en un país impossible i intolerable per a tot aquell que pensa diferent. Ho diu molt clar el periodista israelià, Gideon Levy: “Quan un poble ha perdut la brúixola de la moralitat i la vergonya, mai no la tornarà a trobar”