tag:blogger.com,1999:blog-7415086194093894462024-02-20T16:50:04.235-08:00ahimsacarme suñéhttp://www.blogger.com/profile/08099385226261108471noreply@blogger.comBlogger69125tag:blogger.com,1999:blog-741508619409389446.post-76764073799574103022017-09-02T05:16:00.002-07:002017-09-02T05:16:35.228-07:00Una estada diferent a Palestina<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Quan
aquest estiu vaig decidir viatjar a Palestina a participar en un
programa educatiu a la universitat Al-Najah de Nablus no sabia massa
bé què em trobaria i si podria copsar de primera mà com la
societat palestina viu les seves vides diàries i qüotidianes
malgrat la duresa de l'ocupació israeliana.</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Només
em van caler unes hores per adonar-me que aquesta seria una
experiència única a l'alçada del que esperava i més. El contacte
diari amb els joves estudiants de la universitat i els voluntaris
locals va oferir-me la oportunitat de conéixer la joventut
palestina, que també vol dir el 35% de la població del territori i
em va fer adonar que l'ocupació mai aconseguirà esclafar els seus
somnis perquè per molts entrebancs i dificultats que hagin d'anar
superant o trampejant, mai deixaran de resistir i mirar endavant i
somiar.</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Estic
convençuda que aquests joves són els que donaran forma a una nova
Palestina, lliure i democràtica, on la canalla, els joves , els
adults i els avis puguin viure la seva vida en plenitud.</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
De la
meva estada a Palestina m'enduc la capacitat de ressistir de tot un
poble i en especial del seu jovent, la voluntat de seguir vivint i
perseguir els seus somnis costi el que costi i trigui el que trigui.</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoqfdVvGq-jQR_v1qZEyzFIdcSyCzKwmR0eGe4NztTKESol_oA0Z-naStbmpLRro9VIoAxAOYOB7SO2kq1PHf3W65JKPOV9_HXEo5DbQtK0-HhYE6gG7H61rUtr8LaiG6rdgpMN_pTOc8N/s1600/20170810_123920.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="961" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoqfdVvGq-jQR_v1qZEyzFIdcSyCzKwmR0eGe4NztTKESol_oA0Z-naStbmpLRro9VIoAxAOYOB7SO2kq1PHf3W65JKPOV9_HXEo5DbQtK0-HhYE6gG7H61rUtr8LaiG6rdgpMN_pTOc8N/s320/20170810_123920.jpg" width="192" /></a></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
carme suñéhttp://www.blogger.com/profile/08099385226261108471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-741508619409389446.post-65583305035777500572016-05-19T11:18:00.001-07:002016-05-22T11:28:17.007-07:00Belfast: Els murs, les tanques, els murals<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Fa uns dies vaig poder
conéixer una mica la ciutat de Belfast. Es tracta d'una ciutat de
poc més de 300,000 habitants, amb carrers arbrats i amples, amb un
port prou important -aquí es va construir el “Titànic” i des
d'aquí va salpar cap al seu destí.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
La gent de Belfast, com
els irlandesos en general, són gent oberta, riallera i molt de la
broma, tan diferent dels anglesos! Belfast comença a rebre turistes
d'arreu atrets per la ciutat però sobretot pel paisatge natural de
la costa est d'Irlanda del Nord on s'han filmat una bona part dels
capítols de la sèria d'èxit “Game of Thrones”, i on existeixen
paratges naturlas de gran bellesa com “The Giant's Causeway”,
declarat patrimoni Mundial per la UNESCO.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Però també existeix un
altre Belfast: el Belfast dels incomptables murals reivindicatius a
les parets, al mur de separació i a les façanes d'algunes cases que
recorden els anys del conflicte, “the years of the troubles”, tal
com anomenen els anys de violència, el Belfast del mur que encara
separa la comunitat catòlica de la protestant en algunes parts de la
ciutat, el Belfast de les tanques que cada vespre a les 7 es tanquen
automàticament, el Belfast dels filferrats i de les reixes, el
Belfast dels “màrtirs” i els seus monuments conmemoratius, el
Belfast de la intolerància i el racisme, el Belfast de la provocació
quan cada any centenars de ciutadans unionistes desfilen pels carrers
i exigeixen fer-ho també pels carrers republicans, el Belfast de les
escoles segregades, de les banderes unionistes, angleses i
republicanes...</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
I és aquest Belfast què recorda al visitant que malgrat els acords de pau de Divendres
Sant de 1998 i el cessament de la violència directa, encara té un
llarg camí per recórrer per poder aconseguir la reconciliació de
les dues comunitats. L'esperança que això sigui possible algun dia
rau en la voluntat de la gent per viure plegats, per no segregar les
escoles, per desmantellar les tanques, per poder posar-se en el lloc
de l'altre i empatitzar amb el seu dolor, per admetre el dolor causat
a l'altre i per allunyar-se de posicions maximalistes. Però la bona
gent de Belfast també espera que el govern britànic reconegui les
víctimes que va causar, així com també ho ha de fer el braç
polític de l'exèrcit republicà irlandés.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<br />
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Només així potser la
propera vegada que visiti Belfast el mur infame que ara separa les dues comunitats ja
s'haurà enderrocat.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLlvpwJC5WHG_LXWOb1W692T-OjGvVOye_sMCoz85dJn4GB4uihFR9YYcH8z_ad92xrlqHSDk2tAzTDwEKZvAy4B3egRGZg1znn0d7FLZvFTxqgIQ0cSVR86M1KznsCcY_uW91JU6WQ0Of/s1600/20160516_152327.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="192" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLlvpwJC5WHG_LXWOb1W692T-OjGvVOye_sMCoz85dJn4GB4uihFR9YYcH8z_ad92xrlqHSDk2tAzTDwEKZvAy4B3egRGZg1znn0d7FLZvFTxqgIQ0cSVR86M1KznsCcY_uW91JU6WQ0Of/s320/20160516_152327.jpg" width="320" /></a></div>
carme suñéhttp://www.blogger.com/profile/08099385226261108471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-741508619409389446.post-26986235831274768612016-04-16T16:27:00.001-07:002016-04-17T11:17:40.491-07:00Història d'una execució<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
El dijous 24 de març, en un dels checkpoints de la ciutat cisjordana d'Hebron, dos joves palestins van atacar i ferir un soldat israelià amb un ganivet. Els companys del soldat ferit van disparar els dos joves palestins ,un va morir a l'acte, l'altre, greument ferit, jeia a terra mentre l'ambulància, que va arribar al lloc dels fets poc després, s'enduia únicament el soldat ferit i deixava el jove palestí Abed al-Fatah al-Sahrif estès a terra.</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
Minuts més tard un altre soldat s'apropa al noi palestí, l'apunta amb la seva arma i li dispara un tret al cap quasibé a boca de canó. El noi mor. L'autòpsia confirmaria que la mort del jove palestí la va provocar un tret al cap.<br />
Un altre exemple de l'ús abusiu de la força per part de l'excèrcit israelià a l'hora de reduir possibles atacants palestins. Aquest cas, però, no ha pogut passar tan desapercebut com altres perquè tota la seqüència d'esdeveniments la va gravar en vídeo un voluntari palestí de l'organització israeliana de drets humans B'Tselem. Dies després, el vídeo es va fer públic i les reaccions, sobretot a les xarxes socials, van passar de l'estupefacció pels fets que s'hi poden veure, a la defensa aferrissada dels valors que el soldat que va disparar a matar, representa per una part cada vegada més gran de la societat israeliana. Malauradament cada dia creix el nombre d'israelians que veuen el jove soldat com un heroi, que creuen que els palestins no tenen dret a viure a la seva terra, que no tenen drets, que l'excèrcit israelià (IDF) és l'excèrcit més moral del món. Aquesta part de la societat israeliana se sent cada dia més forta perquè no hi ha ningú que li planti cara.</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
Fins i tot el primer ministre,Benyamin Netanyahu, el ministre de defensa i el cap de l'excèrcit, que en veure les imatges de l'execució les van condemnar i van qualificar de contràries als valors i comportament de l'excèrcit, van modificar la seva posició davant l'allau de crítiques que van rebre per haver fet aquestes declaracions. Així doncs el primer ministre es va afanyar a posar-se en contacte amb la família del soldat per mostrar-li la seva empatía pel tràngol que estaven passant, i el cap de l'excèrcit va permetre que la família visités el soldat els caps de setmana -com a norma no es permeten visites si el soldat està en actiu, com sembla que és en aquest cas.</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
Els càrrecs contra el soldat israelià es van suavitzant i allò que el vídeo mostra com una execució va ser considerat pels jutges com un homicidi, i poc a poc s'està rebaixant a “ús il·legal de l'arma de foc” o “saltar-se l'autoritat, perquè no hi ha cap veu a Israel prou forta per contrarestar el poder que aquests messiànics de la terra sagrada estan acaparant a dins d'aquesta societat. Les veus contràries a acceptar que executar un atacant palestí és un valor en positiu, semblen paralitzades o no tenen prou força per revertir una tendència que lentament però irreversible està convertint Israel en un país impossible i intolerable per a tot aquell que pensa diferent. Ho diu molt clar el periodista israelià, Gideon Levy: “Quan un poble ha perdut la brúixola de la moralitat i la vergonya, mai no la tornarà a trobar”</div>
<br />
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<br />
<div style="-webkit-text-stroke-width: 0px; color: black; font-family: 'Times New Roman'; font-size: medium; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: normal; margin: 0px; orphans: auto; text-align: start; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 1; word-spacing: 0px;">
<br /></div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dyWmaDVrs1kB2DUI9oJb5pOtTtNknKsGXt88Kdla086itnZ6GMg1SK6nJopn7p2ateqpRzH4FkeX48i5CUQgg' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
carme suñéhttp://www.blogger.com/profile/08099385226261108471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-741508619409389446.post-3536469642217534172016-02-24T05:59:00.002-08:002016-02-24T05:59:46.695-08:00La vaga de fam d'un periodista palestí.<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Muhammad Al-Qeiq és un
periodista palestí del canal de televisió saudita de notícies
al-Majid que va ser detingut a casa seva, a Ramallah, el passat mes
de novembre sense que es formulés cap acusació contra ell. Al-Qeiq
va ser interrogat durant dies i segons l'organització Adameer
(Associació de drets humans i de suport als presos palestins) va ser
objecte de tortures i maltractament, i finalment posat sota detenció
administrativa. Aquesta mesura, que afecta a més de 600 presoners
palestins, es tradueix en una detenció indefinida sense càrrecs ni
judici i que es pot renovar cada sis mesos.La detenció
administrativa es basa en informació secreta a la qual ni el
detingut ni el seu advocat tenen accés. En el cas del periodista
Al-Qeiq, el jutge del tribunal militar va afirmar que l'informe
secret inclou informació que demostra que Al-Qeiq fomentava la
provocació amb la seva tasca periodística.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Poc després de conéixer
que estava sota detenció administrativa, el periodista va començar
una vaga de fam que avui, quasi bé 90 dies després, manté. El seu
estat és d'extrema gravetat i podria morir en qualsevol moment, però
la seva determinació és forta i la seva demanda clara: només
posarà fi a la vaga de fam si el Tribunal Suprem d'Israel retira
l'ordre de detenció administrativa i se'l trasllada a un hospital de
Ramallah.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
L'Alt Tribunal israelià
ha presentat diverses ofertes a la família del periodista però
-fins ara- cap d'elles no posa fi a la detenció administrativa. Les
organitzacions de drets humans israelianes i palestines i Les Nacions
Unides han demanat el seu alliberament. El Centre Palestí de Drets
Humans (PCHR en les seves sígles en anglès) han denunciat la
detenció administrativa d'Al-Qeiq com una greu violació de les
lleis internacionals humanitàries i de drets humans. Segons aquesta
organització, “aquest delicte constitueix un crim contra la
humanitat segons l'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional i
l'article 78 de la Quarta Convenció de Ginebra”.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
A dia d'avui no sembla
que l'alt tribunal israelià tingui la intenció de reconsiderar la
seva decisió, sobretot tenint en compte que només fa uns dies va
rebutjar la congelació de l'ordre de detenció administrativa.
Lamentablement, la comunitat internacional resta muda davant d'un
sistema judicial que viola, sense complexos, la legalitat
internacional. Aquest silenci s'està intentant trencar per mitjà
d'una acció promoguda per l'organització internacional ISM
(International Solidarity Movement) i que utilitza la plataforma
online Avaaz.org:</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /><a href="https://secure.avaaz.org/en/petition/European_Parliament_Release_alQiq_The_EU_Must_end_support_of_Israels_adminstrative_detention/?tuPkKeb" target="_blank"><span style="color: #1155cc;"><span style="font-family: arial, sans-serif;"><span style="font-size: 9pt;">https://secure.avaaz.org/en/petition/European_Parliament_Release_alQiq_The_EU_Must_end_support_of_Israels_adminstrative_detention/?tuPkKeb</span></span></span></a><br /><br />
</div>
<br />
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
La més que probable mort
del periodista palestí no pertorbarà les vides dels ciutadans jueus
d'Israel però sí que agreujarà la salut moral i ètica d'una
societat on tot és justificable en nom d'una seguretat malaltissa.</div>
carme suñéhttp://www.blogger.com/profile/08099385226261108471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-741508619409389446.post-67896386799478818642016-01-21T07:39:00.000-08:002016-01-21T09:28:42.990-08:00La semàntica diplomàtica<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
La Unió Europea tenia
apunt una resolució de condemna inequívoca contra els assentaments
de colons jueus a Cisjordània, Jerusalem Est i els Alts del Golan.
L'esborrany d'aquesta resolució especificava clarament la distinció
entre Israel i els assentaments i deixava molt clar que els acords
entre la Unió Europea i Israel només s'aplicarien a l'estat
d'Israel i no als assentaments. Tots els membres de la Unió estarien
compromesos a fer complir la legislació vigent i els acords
comercials pel que fa als productes provinents dels assentaments. En
aquest sentit l'esborrany reafirma la decisió d'etiquetar aquests
productes però també deixa clar que això no significa un boicot
perquè la Unió Europea no hi dóna suport de cap manera.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Aquesta resolució estava
apunt per ser aprovada dilluns passat pel Consell de ministres
d'afers exteriors de la Unió Europea però, com ja ha passat altres
vegades, la maquinària diplomàtica israeliana es va posar a
treballar incansablement durant tot el cap de setmana per tal que es
rebaixés el to de la resolució, sobretot pel que fa a la clàusula
on es demana als estats membres de la Unió que facin una clara
“distinció” entre Israel i els assentaments. Finalment, aquesta
clàusula ha estat retirada del text definitiu.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Qualsevol resolució ha
de ser aprovada per consens i aquesta, en el seu format original, es
va trobar amb l'oposició d'un grup de quatre països -Grècia,
Romania, Hongria i Polònia- que demanaven que la resolució es
retirés. El primer ministre israelià, Benyamin Netanyahu va trucar
personalment als ministres d'afers exteriors i a alguns líders
d'aquests països per reforçar els esforços diplomàtics
israelians, que finalment van aconseguir provocar una divisió entre
els estats membres de la Unió.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
La responsable d'afers
exteriors de la Unió Europea, Federica Mogherini, no va tenir més
remei que acceptar una rebaixa en el to de la resolució si volia que
aquesta s'acabés aprovant i per tant implementant.</div>
<br />
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Possiblement el fons de
la resolució no ha variat sensiblement perquè manté la negativa
que els acords bilaterals entre la Unió Europea i Israel s'apliquin
també als territoris ocupats l'any 1967, però la tria de les
paraules és important perquè suposen una intencionalitat. La
utilització del terme “distinció” obliga a diferenciar i per
tant a discriminar tot aquell producte provinent dels assentaments,
que a més a més ha d'anar etiquetat. No incloure aquesta clàusula
en el text definitiu de la resolució afecta el seu to i aquest
detall no és menor perquè tenint en compte la violència que els
colons dels assentaments infligeixen als palestins calia un text dur,
contundent i amb un missatge clar que d'una vegada per totes
provoqués alguna cosa més que la incomoditat d'Israel. Si la Unió
Europea defensa la retirada d'Israel dels territoris ocupats ha de
fer molt més que incomodar un govern que va pel món acusant de
practicar una doble moral a tot aquell que gosa alçar la veu contra
l'ocupació i les violacions dels drets humans que pateixen els
palestins. Suècia ha estat fins ara l'únic país europeu que ha
denunciat oficialment les execucions de desenes de palestins a mans
de soldats i de colons des de desembre passat. Molt lluny de mostrar
incomoditat,el primer ministre israelià va donar una resposta
ràpida i contundent:” Aquestes declaracions són ultratjoses,
escandaloses i estúpides”. La Unió Europea no hauria de fer com
si no ho hagués sentit.</div>
carme suñéhttp://www.blogger.com/profile/08099385226261108471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-741508619409389446.post-41317685631483314752015-11-18T11:12:00.001-08:002015-11-21T10:52:08.084-08:00Paris, Jerusalem, Cisjordània?<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
La mort d'éssers humans
sempre és una tragèdia siguin d'on siguin: parisencs, sirians,
iraquians, afganesos, palestins, israelians... Cal condemnar-les
totes de forma enèrgica i sense distincions. Com també cal
denunciar aquells que menystenen la vida humana i es creuen amb el
dret de manllevar-la sigui a Paris, Raqqa, Tunis, Egipte, Jerusalem o
Cisjordània.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
De la mateixa manera, és
necessari anar a les causes que provoquen aquesta violència
desfermada si algun dia volem tenir un món més en pau. De les
causes que han sumit Iraq o Síria en la foscor més absoluta se n'ha
parlat i escrit molt, com també s'ha assenyalat el terrorisme
jihadista com la causa dels atacs a la capital francesa. I segons el
primer ministre israelià, Benyamin Netanyahu, aquest terrorisme és
també el culpable de les morts de civils israelians a Jerusalem i a
Cisjordània. El cap del govern israelià no entén perquè la
comunitat internacional no condemna enèrgicament els actes violents
perpetrats per palestins quan, segons ell, són la mateixa cosa:
terrorisme.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
L'escalada de violència
que viu la societat israeliana i palestina aquestes darreres setmanes
s'ha de condemnar sense pal·liatius tant si es tracta d'un jove
palestí armat amb un ganivet com si es tracta d'un soldat israelià
amb una arma de foc, però el primer ministre s'equivoca i molt quan
equipara el terrorisme jihadista amb els actes desesperats de joves
palestins sobretot perquè el govern israelià no fa res més que
fomentar la desesperació, la frustració i l'odi d'uns palestins que
veuen com les seves vides, il·lusions i somnis es torcen per culpa
de l'ocupació que els engàbia, els humilia i els ofega. Les
polítiques repressives i violentes del govern israelià fomenten la
violència que protagonitzen sobretot joves palestins, que al seu
torn provoquen actes d'extrema violència per part de soldats
israelians, així com el càstig col·lectiu de tot un poble.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<br />
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
El primer ministre
Netanyahu té l'obligació d'analitzar les causes d'aquesta i de
totes les escalades de violència que es vénen encadenant des de fa
massa temps a Israel, Cisjordània o Gaza perquè altrament només
cal esperar la foscor més absoluta.</div>
carme suñéhttp://www.blogger.com/profile/08099385226261108471noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-741508619409389446.post-38912889520941247752015-10-10T09:56:00.004-07:002015-10-10T09:57:34.331-07:00Duma i Jerusalem<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;">Ja
fa més de dos mesos que el petit poble de Duma, a prop de Nablus, va
ser<b> </b>notícia per un
fet<b> </b>esfereïdor i
repugnant a resultes del qual la
vida d'una família palestina, jove i amb dos fills, es va
convertir primer en foc i després en cendres i fum quan la seva casa
va ser objecte d'un atac bestial perpetrat per uns fanàtics que
odien la vida dels altres i
que avui se'ls pot sentir per Jerusalem demanant la mort de tots els
àrabs.</span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ca-ES">Poc
després del brutal assassinat, el ministre de defensa Moshe Ya' alon
va fer públic que Israel coneixia els autors de l'atac però que no
hi havia prou proves per poder portar els sospitosos davant d'un
jutge. Segurament, en algun dels turons que configuren el paisatge de
Cisjordània i on se situen la majoria d'assentaments il·legals,
campen al seu aire els assassins de la família Dawabsheh, convençuts
que probablement mai no hauran de retre comptes pels seus actes
barbàrics. Perquè aquesta és la dinàmica de l'ocupació, quan un
israelià mor per un acte de violència, es tracta d'un</span><span style="color: red;"><span lang="ca-ES">
</span></span><span style="color: black;"><span lang="ca-ES">assassinat</span></span><span style="color: red;"><span lang="ca-ES">,</span></span><span lang="ca-ES">
però quan </span><span style="color: red;"><span lang="ca-ES">
</span></span><span style="color: black;"><span lang="ca-ES">l'excèrcit
israelià o algun colon mata un palestí, només es tracta d'una
mort</span></span><span style="color: red;"><span lang="ca-ES">.</span></span><span lang="ca-ES">
I per tant, seguint amb aquesta lògica, quan la víctima és un
ciutadà israelià tota la ira s'aboca contra l'entorn de quí pot
haver comès el crim i es destrueixen les cases dels familiars o es
perpetren assassinats selectius, i massa sovint es dispara a matar,
com va passar la setmana passada a Jerusalem Est amb un noi que fugia
de la policia i que es creia que podia haver estat l'autor de
l'apunyalament d'una parella jueva a la ciutat vella. En canvi la ira
no s'abocarà cap a l'entorn dels sospitosos de la mort de Sa'ad,
Reham i Alí. Probablement ells tampoc no ho esperarien. Però el que
sí seria just seria exigir que els sospitosos fossin jutjats i
condemnats si es demostrés la seva culpabilitat.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
Israel és
un estat de dret quan es tracta de la seva gent, però quan el
sospitós és palestí se'l pot detenir indefinidament sense judici,
encara que no hi hagi proves. En el cas dels sospitosos de la mort
de la família Dawabsheh no han estat detinguts senzillament perquè
no hi ha proves suficients contra ells.</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
D'aquí a
deu anys, quan l'únic supervivent de la família Dawabsheh, Ahmed,
tingui 14 anys o potser abans i tot, segurament serà perseguit pels
soldats o la polícia israeliana perquè els estarà tirant pedres i
molt probablement també hi haurà ciutadans jueus, sobretot colons,
que lamentaran que aquells que van calar foc a casa seva no acabessin
la feina.</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<br />
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
La violència
que es viu aquests dies a Jerusalem és la violència que es viu a
Cisjordània cada dia, els atacs contra civils israelians són
condemnables i s'han d'evitar, però la manera no és criminalitzar i
asfixiar encara més la població palestina o fer declaracions com
les que ha fet l'alcalde de Jerusalem quan recomanava a la població
(jueva, és clar) portar armes per tal de poder defensar-se dels
“terroristes” palestins.</div>
carme suñéhttp://www.blogger.com/profile/08099385226261108471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-741508619409389446.post-75552878627897485192015-06-02T03:15:00.002-07:002015-06-02T03:15:59.014-07:00Tota aquesta terra és nostra<div style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background: white; text-align: justify;">
<span style="color: #222222;">El
dia abans de les últimes eleccions generals a Israel, el llavors candidat a la
reelecció, Benyamin Netanyahu, va assegurar que amb ell al capdavant del nou
govern no hi hauria un estat palestí.; òbviament aquestes declaracions les feia
en un intent desesperat d'arreplegar vots ultranacionalistes i de l'extrema
dreta israeliana. Ho va aconseguir i poc després de ser proclamat guanyador de
les eleccions es va afanyar a matisar les seves paraules i a assegurar que ell
seguiria buscant la pau amb els palestins.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; text-align: justify;">
<span style="color: #222222;">Després
de conèixer la composició del nou govern, tot fa pensar que Netanyahu parlava
seriosament abans de les eleccions, sobretot si tenim en compte dos ministeris
i dues dones: Tzipi Hotovely, viceministra d'Afers exteriors i Ayelet Shaked la
nova ministra de Justícia. Totes dues, però molt especialment Tzipi Hotovely,
pertanyen a la nova generació de polítics israelians partidaris de la línia
dura, que donen suport a l'ocupació i a l'expansió dels assentaments a
Cisjordània.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; text-align: justify;">
<span style="color: #222222;">La
nova viceministra d'Afers exteriors va enviar un missatge desafiant a la comunitat
internacional en el seu primer discurs com a cap de la diplomàcia israeliana:<br />
"Israel no ha de demanar perdó per les seves polítiques a Terra Santa
perquè segons els textos bíblics, aquesta terra és nostra". Segons
Holovely ja és hora que Israel defensi allò que és i allò que li pertany i per
tant cal tornar a la veritat més bàsica: "Aquesta terra és nostra, la
totalitat d'aquesta terra és nostra i no vam venir aquí per disculpar-nos per
això".<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; text-align: justify;">
<span style="color: #222222;">Malauradament
a Israel la política i la religió s'entortolliguen de tal manera que són molt
pocs els que s’escandalitzen quan les polítiques de colonització es justifiquen
per motius religiosos, "perquè Deu ens va prometre aquesta terra". I
això és el què fa Hotovely, i en nom de Deu i del que va prometre al poble
d'Israel, té la intenció de reunir-se amb la comunitat internacional per tal
d'aconseguir el reconeixement dels assentaments. Confia que com a principi
ningú negui el dret d'Israel a construir habitatges per als jueus a la seva
terra.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; text-align: justify;">
<span style="color: #222222;">Cal
pensar que a aquestes alçades la comunitat internacional té molt clara la seva posició
davant la construcció d’assentaments i la continuació de l’ocupació però també
és ben cert que fins ara no s'han pres cap tipus de mesures concretes que
obliguin Israel a aturar la colonització de Cisjordània i Jerusalem Est.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; text-align: justify;">
<span style="color: #222222;">Potser,
i només potser, la mateixa Hotovely aconseguirà que Israel, si segueix per
aquest camí, quedi aïllat a escala internacional i pugui ser considerat un
estat pariah.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
carme suñéhttp://www.blogger.com/profile/08099385226261108471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-741508619409389446.post-66997740015684729392015-03-22T12:11:00.003-07:002015-03-22T12:11:26.438-07:00La por com a victòria.<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
El resultat de les
darreres eleccions a Israel ha deixat una part de la població del
país en estat de shock perquè creia que el que era fins dimarts
passat primer ministre, Benyamin Netanyahu, seria derrotat com
indicaven totes les enquestes i no ha estat així gràcies, en bona
part, als vots que ha obtingut d'una minoria votant de partits
minoritaris ultraortodoxos i nacionalistes que pràcticament ha
perdut la seva representació parlamentària. I aquest gir d'última
hora en la intenció de vot es deu principalment a la promesa que el
líder del parit Likud va fer poques hores abans que s'obrissin els
col·legis electorals el passat 17 de març. Benyamin Netanyahu va
prometre que no hi hauria un estat palestí durant el seu mandat. A
aquesta promesa s'hi afegeix el vídeo que el líder del Likud va
penjar al seu facebook, on ell mateix senyalava un mapa de la zona
i, utilitzant un llenguatge pròpi d'un militar, avisava que “els
votants àrabs estaven avançant en massa cap als col·legis
electorals” i que calia aturar aquest enemic. Es referia,
clarament, al 20% de l'electorat israelià que és la població
palestina d'Israel.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Pel que sembla a Israel
no treu el son a ningú que un candidat a la reelecció pugui
utilitzar aquests tipus de missatges immorals per guanyar vots i, per
tant, cal preguntar-se si els que esperaven que el primer ministre
fes les maletes estan més decebuts amb Netanyahu o amb la majoria
isareliana que l'ha votat. La por i la bel·ligerància per mantenir
aquest sentiment a ratlla han guanyat la partida als que desitjaven
un canvi, ni que fos només en les formes.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
També hi ha ciutadans a
Israel que opinien que és millor així perquè Netanyahu deixa al
descobert de manera clara la realitat del país, un primer ministre
que diu sense embuts que no hi haurà un estat palestí i que la
minoria àrab d'Israel no són veritables ciutadans d'Israel.
Aquestes mateixes veus opinen que un lideratge laborista (Unió
sionista) només variaria en les formes, que es tornaria al vell
discurs d'aconseguir un acord amb els palestins però, que en
realitat, es faria tot el possible per impedir la creació d'un estat
palestí.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Davant d'aquesta
realitat, les poques veus a Israel que demanen que es posi fi a
l'ocupació es pregunten com és que el país ha pogut caure tan baix
i pel que fa als palestins ara podran argumentar amb contundència
que no hi ha un soci israelià amb quí negociar la pau.</div>
<br />
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
carme suñéhttp://www.blogger.com/profile/08099385226261108471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-741508619409389446.post-9149896754392882002015-03-02T13:51:00.002-08:002015-03-02T13:51:29.287-08:00L'explotació laboral que s'amaga darrere els gratacels a Qatar<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
El desembre de 2010 Qatar
va guanyar la candidatura per organitzar el campionat mundial de
futbol l'any 2022. Aquesta designació es tradueix en la necessitat
d'inportar més d'un milió de treballadors migrants, que s'afegeixen
a l'immens contingent de treballadors foranis que treballen al país
i que suposen el 94% de la força laboral de Qatar; és a dir, dels
1,7 milions d'habitants del país, aquest grup suposa 1,2 milions, la
qual cosa converteix Qatar en el país del món amb el percentatge
més alt de treballadors migrants en relació amb la població
autòctona.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
I aquest “exèrcit”
humà serà l'encarregat de construir nou estadis, 54 camps de joc,
un aeroport nou amb forma de vela, diferents infraestructures de
transport públic, carreteres noves amb un valor total de 20 milions
de dòlars, un pont que unirà el país amb el veí Bahrain i una
quantitat indeterminada d'hotels.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
La major part d'aquesta
força laboral està formada per homes provinents de Nepal, l'India,
Sri Lanka, Bangla Desh i Pakistan, que ja abans de marxar del seu
país han de pagar unes quotes de contractació abusives
d'aproximadament 3.651 dòlars , dels quals una part va a les
agències de contractació de Qatar. Un cop aquests homes arriben al
país es troben amb unes feines pitjors que les que se'ls havia ofert
i en unes condicions que en força casos es poden qualificar
d'explotació i que comporten pràctiques com la retenció de part
del sou per part del patró per evitar que deixin la feina,
deduccions il·legals del sou o salaris molt per sota dels promesos,
ja que Qatar no té regulat el salari mínimi i per tant els sous
d'aquests treballadors de la construcció oscil·len entre els 8 i 11
dòlars per jornades de treball d'entre 9 i 11 hores en condicions
extremes com és el treball a l'aire lliure quan la temperatura és
de 50º de mitjana.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
L'organització de drets
humans, Human Rights Watch va denunciar aquestes pràctiques en un
informe elaborat l'any 2012
(<a href="http://www.hrw.org/reports/2012/06/12/building-better-world-cup-0">http://www.hrw.org/reports/2012/06/12/building-better-world-cup-0</a>),
abans de l'inici de la construcció de cara al mundial de 2022, però
l'organització fa palès el seu temor que la situació empitjori si
tant el govern com els actors privats no assumeixen les seves
responsabilitats a l'hora de salvaguardar els drets humans dels
treballadors. Si no es prenen les mesures necessàries per redreçar
aquesta situació que menysté els drets humans i que malauradament
és molt habitual en la indústria de la construcció de Qatar, la
copa del món de futbol se sostindrà
en l'abús i l'explotació laboral.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Qatar
manté unes lleis migratòries molt estrictes, sobretot l'anomenada
llei de patrocini. Aquesta llei, també anomenada “Kafala”,
regula l'entrada i sortida dels treballadors estrangers, la seva
residència i patrocini. La llei exigeix que el treballador estranger
tingui un “patrocinador”que assumeixi la responsabilitat legal
durant la seva estada al país. En la majoria de casos això suposa
que el patró exerceix pràctiques abusives com cancel·lar el visat
del treballador, negar-li el visat de sortida del país i
confiscar-li el passaport. La mateixa llei impedeix que el
treballador pugui canviar de patró per voluntat pròpia.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Aquest
estat de coses succeeix en un país que des de 1972 és membre de
l'organització internacional del treball i que ha ratificat
convencions que protegeixen els treballadors contra l'explotació
laboral però que no garanteix el compliment de les disposicions
legals en matèria laboral. Segons denuncia Amnistía Internacional,
Qatar no mostra una bona disposició per fer efectius els canvis
necessaris que millorarien substancialment les condicions laborals
dels treballadors de la construcció.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<br />
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
En
els últims temps, els països del Golf concentren un gran nombre
d'esdeveniments esportius sense que ni els organismes ni les entitats
internacionals implicades facin cap pressió a governs com el de
Qatar per tal que vetllin per protegir els drets humans dels
treballadors immigrants. Això també s'ha de denunciar i una bona
manera de fer-ho seria demanar al FC Barcelona que renuncíi al
patrocini de Qatar Airways.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBZZjTedAZ3SdGCXX4NzEgTmSW5Fs_p75BfxC6HLIz75m4VnPTv_w-tybKNGVnU1y_wPD0tyuHO_SYrP5QtQq7SU6a_yfgF6fYZ1IIJ0m6WpvxtmnKO-MmZw4CUAjnVK-GBznmu-yz28Ca/s1600/qatar0612.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBZZjTedAZ3SdGCXX4NzEgTmSW5Fs_p75BfxC6HLIz75m4VnPTv_w-tybKNGVnU1y_wPD0tyuHO_SYrP5QtQq7SU6a_yfgF6fYZ1IIJ0m6WpvxtmnKO-MmZw4CUAjnVK-GBznmu-yz28Ca/s1600/qatar0612.jpg" /></a></div>
carme suñéhttp://www.blogger.com/profile/08099385226261108471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-741508619409389446.post-19880425208612166112014-11-28T00:18:00.001-08:002014-11-28T08:21:03.748-08:00De quan un estat deixa de ser democràtic per llei.<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif;">El
govern israelià ha presentat una llei que molt aviat es debatrà
al parlament i segurament s'aprovarà i que significarà la
discriminació legal de tots els ciutadans israelians que no siguin
d'origen jueu en una clara referència als ciutadans àrabs d'Israel
que suposen el 20% de la població.</span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">Aquesta
llei defineix Israel com l</span><span lang="ca-ES">’estat del
poble jueu i com a tal dóna cabuda a qualsevol ciutadà jueu d'arreu
del món però exclou els ciutadans israelians que no ho són. La
llei també determina que “El Gran Israel” (Eretz Israel), que
inclou Cisjordània i Gaza, és l'única pàtria històrica del poble
jueu i no reconeix el fet que la mateixa terra és l'única pàtria
dels palestins, els quals van ser desarrelats el 1948.</span></span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">L’aprovació
d’</span><span lang="ca-ES">aquesta llei evidencia la
impossibilitat de resoldre un conflicte quan una part es creu en
possessió de l’única veritat i, per tant, exclou absolutament la
veritat de l’altre i el considera inferior precisament perquè està
mancat de “la veritat”.</span></span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">Des
de la seva fundació, l’</span><span lang="ca-ES">estat d’Israel
ha transmès un únic missatge a la minoria palestina, que Israel no
és casa seva. El mitjà utilitzat per tots els governs hebreus per
fer palès aquest missatge ha estat una profunda legislació
discriminatòria, per exemple la llei de ciutadania que no permet la
reunificació de famílies palestines quan un dels cònjuges és
originari de Cisjordània o Gaza, o la llei que prohibeix que els
municipis àrabs d'Israel commemorin la Naqba. I ara coneixem la joia
de la corona d'una legislació discriminatòria i excloent: la llei
que defineix l’estat com a essencialment jueu.</span></span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">L’aprovació
d’</span><span lang="ca-ES">aquesta llei no ha sorprès la minoria
palestina perquè en el seu dia a dia sempre han estat tractats com a
ciutadans de segona i fins i tot alguns s’atreveixen a posar-hi
sentit de l’humor amb una campanya que s’ha endegat a Facebook on
conviden tothom a canviar la fotografia del perfil per un segell en
hebreu on es llegeix “ciutadans de segona”. Aquesta iniciativa
d'una jove palestina de Haifa està carregada de significat perquè
no només denuncia la discriminació sinó que també anuncia que un
estat on conviuen ciutadans jueus i ciutadans palestins, la majoria
àrabs però també cristians, no pot ser alhora un estat jueu i un
estat democràtic.</span></span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLZzDShGUE8EtvuxhpmdthiZhpodaatZnIKBKCe0lwky0ir4yXkExUNnwloA6Jb5i7t7S9CzYd1PymxSK-MbHUtU7p9_DZDp9R62-j8J2dVUamSoE5WTULrSyoSn5pP3bNLIr2ny-FketH/s1600/jewish+state+photo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLZzDShGUE8EtvuxhpmdthiZhpodaatZnIKBKCe0lwky0ir4yXkExUNnwloA6Jb5i7t7S9CzYd1PymxSK-MbHUtU7p9_DZDp9R62-j8J2dVUamSoE5WTULrSyoSn5pP3bNLIr2ny-FketH/s1600/jewish+state+photo.jpg" height="185" width="320" /></a>
</div>
<br />
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<br /></div>
carme suñéhttp://www.blogger.com/profile/08099385226261108471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-741508619409389446.post-23982181893632969292014-10-06T11:46:00.001-07:002014-10-06T11:46:31.634-07:00A les Nacions Unides les paraules, sobre el terreny els fets<div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;">Aquesta
setmana ha tingut lloc la sessió d’obertura de la 69ª Assemblea
General de les Nacions Unides. El primer ministre israelià, Benyamin
Netanyahu, va fer com si l’ultima acció militar a Gaza que es va
cobrar més de 2,000 víctimes mortals, la majoria civils, no hagués
passat i quan el Secretari General Ban Ki Mun li va recriminar l'ús
desmesurat de la força i l'atac contra edificis d’aquest
organisme, el cap d'estat israelià va dir que Israel se sent
discriminat i que és l’organització islamista Hamas qui ha de
ser investigada per cometre crims de guerra. Fins i tot va etzibar
que l’estat islàmic i Hamas són branques del mateix arbre verinós
i que s’ha de combatre per tots els mitjans a l’abast.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;">Pel
que fa a l’ocupació, un cop més el primer ministre va rebutjar
reconéixer que existeix perquè “el poble jueu no és ocupant a la
seva terra”. De la mateixa manera va rebutjar les accions
desmesurades de l’excèrcit israelià que qualifica com l’excèrcit
més moral que existeix avui al món.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;">Això
sí, no va deixar d’afirmar que Israel vol la pau però que
l’Autoritat Palestina la rebutja en haver format un govern de
coalició amb Hamas. Queda clar, doncs, que Netanyahu vol la pau amb
els palestins, però només en els termes que ell proposa. Com ha dit
tantes vegades abans, Abbas podia triar entre la pau i Hamas i ha
triat Hamas.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;">Mentre
a Nova York se sentien aquestes paraules, als territoris ocupats
continuava la política de desplacament forçós de la població
palestina de Jerusalem Est: Al barri d'Abu Dis s'enderrocaven tres
plantes d’un edifici d'habitatges que, segons sembla, no disposaven
dels permisos per edificar que havia de concedir l’ajuntament de
Jerusalem. Cal dir que aquetst permisos són, a la pràctica,
impossibles d’obtenir com molt sovint a denunciat el Comité
isarelià contra la demolició de cases (ICAHD). També a Jerusalem
Est, al barri de Silwan, un grup de colons protegits per soldats
israelians van entrar en set blocs d'apartaments i va fer fora les
set famílies que hi vivien i que passen a engreixar el nombre de
desplaçats palestins als territoris ocupats.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;">Tornant
a l’Assemblea General, l'ambaixador palestí, Ryad Mansour, va
declarar que el govern palestí presentarà una petició davant el
Consell de Seguretat d'aqui a unes tres setmanes on demanarà que es
fixi el novembre de 2016 com a data límit per posar fi a
l’ocupació. Veurem què passarà quan la petició arribi al
Consell de Seguretat, on cal recordar que els Estats Units sempre han
exercit el seu dret de veto quan es tracta d’ Israel.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<span style="color: black;"> </span>
</div>
<div align="JUSTIFY" lang="" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<br />
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFrtFyYH_fVfDkpAKf5pLPS4FC9uhDBrGHpLAqUCnRGXSi3GmPm-cJiQX_nalECXCjCK4A9EcEZ8UeI6JOzyifQ9f3MlZMyUUdrgmzYVmXqUUeMW6pC-By3Gll8dQf6vR9N34CsaYKoY9v/s1600/demolition.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFrtFyYH_fVfDkpAKf5pLPS4FC9uhDBrGHpLAqUCnRGXSi3GmPm-cJiQX_nalECXCjCK4A9EcEZ8UeI6JOzyifQ9f3MlZMyUUdrgmzYVmXqUUeMW6pC-By3Gll8dQf6vR9N34CsaYKoY9v/s1600/demolition.jpg" height="320" width="240" /></a></div>
<div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<br />
</div>
carme suñéhttp://www.blogger.com/profile/08099385226261108471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-741508619409389446.post-66634743931786579472014-08-29T07:08:00.001-07:002014-08-29T07:10:27.662-07:0050 dies després.<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Han estat 50 dies de
destrucció, de por, de dolor, de mort i desolació, i tot per què?</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Han callat les armes, i
no és poca cosa, sobretot després de veure els efectes devastadors
que l'arsenal israelià ha provocat sobre la població de la franja
de Gaza. 50 dies que han causat 2,139 morts palestins i una
setantena d'israelians, 50 dies que han provocat més d'11,000
ferits, 50 dies que han resultat en 20,000 cases destruïdes i uns
500,000 desplaçats que no saben quan i on podran tenir quelcom
semblant a allò que havia estat casa seva.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
I també 50 dies de pànic
entre la població israeliana que viu prop de la frontera amb la
franja, tot i que ells sabien on refugiar-se, les famílies
palestines no han tingut aquesta opció, ni tan sols quan creien que
els edificis de les Nacions Unides podrien resguarda-los d'una mort
més que probable.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Han callat les armes
d'ambdós costats però em temo que res fa preveure un canvi real en
les actituds d'uns i altres.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Quan fa un parell de dies
escoltava les declaracions tant del líder de Hamas com del primer
ministre israelià, vaig sentir que ni els uns ni els altres semblen
disposats a fer un cop de timó que pugui resultar en alguna cosa més
que un cessament de les hostilitats. Hamas es va declarar vencedor
perquè Israel no ha estat capaç de neutralitzar la resistència,
cap esment a les més de 2,000 víctimes, com si s'acceptes què és
el preu a pagar, i em pregunto quin valor té la vida humana per
aquesta gent?</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
I el primer ministre
israelià, tot i les crítiques rebudes des de dins del seu pròpi
govern, també se sent vencedor perquè s`ha aconseguit l'objectiu de
neutralitzar els nombsosos túnels que el moviment islamista feia
servir per fer incursions dintre de territori israelià. També em
pregunto quin valor té la vida humana per aquest govern?
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
50 dies després la
realitat és que ningú ha guanyat res, perquè cap objectiu pot
justificar tanta destrucció.
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
I ara què? A Gaza, com
ja va passar l'any 2009 i el 2012 toca reconstruir. Una pluja de
milions de dòlars de països donants faran possible que poc a poc
les famílies puguin tornar a tenir una casa , que els hospitals
tornin a funcionar plenament, que l'aigua potable torni a ser una
realitat, que els nens puguin tornar a l'escola, que els pescadors
puguin tornar a sortir amb les seves barques però aquest renéxier
de les cendres no serà permanent si no es treballa per aconseguir
algun accord que permeti al poble palestí viure lliurement i al
poble israelià viure amb seguretat. El camí és ple de dificultats
però posar fi a l'ocupació i desmilitaritzar les milícies de Hamas
podria ser un bon inici.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
50 dies després imatges
de nens palestins amb pistoles celebrant el triomf de la resistència
no fan entreveure la llum al final del túnel.
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtBYEpJwnX9H6SmCbmX4EiKoNZEac7R2RAHV5VsKvm-PLIeEnOFWsegEsU-7htOQPsadH_54CKJBb3zM_22CW0NqycZs02_QeLBhimhkyIrgm5yihZUO6qZj2NIVeShxbXIudz_fNnO2MY/s1600/10649849_10152670462346341_7099813922228378640_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtBYEpJwnX9H6SmCbmX4EiKoNZEac7R2RAHV5VsKvm-PLIeEnOFWsegEsU-7htOQPsadH_54CKJBb3zM_22CW0NqycZs02_QeLBhimhkyIrgm5yihZUO6qZj2NIVeShxbXIudz_fNnO2MY/s1600/10649849_10152670462346341_7099813922228378640_n.jpg" height="217" width="320" /></a></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
carme suñéhttp://www.blogger.com/profile/08099385226261108471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-741508619409389446.post-46376222939187364702014-07-29T04:18:00.000-07:002014-07-31T05:15:08.981-07:00Gaza Names ProjectJa no tinc paraules, ja no puc descriure l'horror al que està sotmesa la població de Gaza des que el 7 de juliol va començar una nova orgia de bombes, coets, trets, drones i míssils. La mort sembla haver guanyat la partida macabra i tot i així, n'hi ha que s'atreveixen a néixer en aquest petit territori, com la critaura que va començar a respirar després que els metges fessin una cesària a la seva mare morta en un bombardeig, el pare i un germà també van morir en el mateix atac.<br />
Jo ja no trobo paraules, a la meva manera prego perquè els d'ahir siguin els darrers morts d'aquesta orgia, encara vull creure que la vida és prou important, com ho creuen el gran nombre de persones que individualment o col·lectiva, denuncien el menysteniment de la vida de nens, dones, homes i vells palestins de Gaza.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
Us deixo amb una iniciativa de l'organització "Jewish Voice for Peace" anomenada <b>Gaza Names Project</b><br />
<b><br /></b>
<a href="http://www.filmsforaction.org/watch/freedom-for-palestine/#.U9eCjMcJKio.blogger">Freedom for Palestine: #GazaNames Project</a><br />
<b><br /></b>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
carme suñéhttp://www.blogger.com/profile/08099385226261108471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-741508619409389446.post-9582158476681445482014-06-29T12:23:00.003-07:002014-06-29T12:23:38.044-07:00UNA PARTIDA ON TOTHOM HI PERD<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">El
segrest de tres adolescents israelians quan tornaven a casa seva en
un assentament de Cisjordània, va desfermar totes alarmes i les pors
en un poble -el jueu- que en moments com aquests torna a veure la
seva existència com a col·lectiu en perill. Com a reacció, la
societat israeliana es mostra com un gueto fortament armat, sense cap
mena de compassió cap a altri i incapaç de pensar racionalment.</span></span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">Al
capdavant d'aquest poble hi ha el govern que ha fet arribar la seva
propaganda a proporcions increïbles. Pràcticament la totalitat dels
mitjans escrits han estat dedicats únicament a les operacions
militars, i la ràdio i la televisió</span><span style="color: black;"><span lang="ca-ES">
han ampliat</span></span><span lang="ca-ES"> aquesta cobertura
mediàtica amb emissions en directe durant 24 hores i un dia i un
altre. Pobre del periodista que gosi trencar l'única veu possible!
Les fonts oficials militars s'encarreguen de silenciar-lo o
minimitzar-lo.</span></span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">Aquest
“estat d'emergència nacional ” es va posar en marxa poques hores
després que el govern de Netanyahu </span><span style="color: black;"><span lang="ca-ES">tingués</span></span><span lang="ca-ES">
notícies del segrest dels tres joves colons. Sense cap mena de
prova, el cap de govern va declarar públicament que Hamas era
darrere de la desaparició dels nois i tot seguit es va posar en
marxa una operació que encara dura avui amb l'objectiu de fer fora
Hamas de Cisjordània i, en última instància</span><span style="color: black;"><span lang="ca-ES">,
convèncer</span></span><span lang="ca-ES"> Mahmud Abbas de la
conveniència de trencar el recent govern de coalició</span><span style="color: black;"><span lang="ca-ES">
del seu partit</span></span><span style="color: red;"><span lang="ca-ES">
</span></span><span lang="ca-ES">amb la formació que governa la
franja de Gaza.</span></span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">Una
nit i una altra, grups de soldats fortament armats han entrat a les
cases, han atemorit criatures i dones i s'han endut els homes
</span><span style="color: black;"><span lang="ca-ES">emmanillats</span></span><span lang="ca-ES">;
centenars de persones -entre les que hi ha mestres, treballadors
socials, polítics locals- ja són a les presons israelianes
senzillament perquè tenen relació amb la xarxa social i política
de Hamas. Fa setmanes que soldats israelians fan escorcolls casa per
casa a Cisjordània, moltes vegades en incursions nocturnes;
realitzen operacions a Gaza amb l'objectiu de liquidar combatents del
grup islamista i mentrestant tot un poble viu atemori</span><span style="color: black;"><span lang="ca-ES">t
per</span></span><span lang="ca-ES"> saber-se </span><span style="color: black;"><span lang="ca-ES">objecte</span></span><span lang="ca-ES">
d'aquest </span><span style="color: black;"><span lang="ca-ES">càstig
col·lectiu</span></span><span style="color: red;"><span lang="ca-ES">
</span></span><span lang="ca-ES">que el govern israelià està
perpetrant en contra de la legalitat internacional i de la Convenció
de Ginebra. Malauradament no és la primera vegada que l'exèrcit
israelià fa servir aquesta herència del Mandat britànic per
castigar tot un poble, el palestí. I pel que fa a l'altre poble, </span><span style="color: black;"><span lang="ca-ES">el
jueu, el seu govern l'ha fet hostatge d'aquest gueto on l'ha
arraconat, i l'ha convençut que el món sencer és antisemíta
perquè no li dóna obertament suport en aquesta partida</span></span><span lang="ca-ES">.
Un clar exemple d'aquesta suposada</span><span style="color: black;"><span lang="ca-ES">
hostilitat</span></span><span lang="ca-ES"> internacional és la
rebuda freda que els familiars dels tres nois van tenir a la seu de
Nacions Unides a Ginebra.</span></span></span></span></div>
<br />
<div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span lang="ca-ES">Només
hi ha una via possible per tal que en aquesta partida i en altres que
s'han jugat i es jugaran, els dos pobles no hi perdin més que el
molt que ja hi han perdut: acaba</span>r amb l'ocupació.</span></span></div>
carme suñéhttp://www.blogger.com/profile/08099385226261108471noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-741508619409389446.post-2206115667433884232014-06-08T09:53:00.002-07:002014-06-09T11:47:27.655-07:00Quaranta-set anys d'ocupació a les espatlles d'Israel<div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">Quaranta-set
anys després d'aquell 5 de juny de 1967 l'estat d'Israel continua
perseguint la conquesta i la reconquesta de territoris de tot “Eretz
Israel”. Al llarg d'aquests anys </span><span style="color: black;"><span lang="ca-ES">sempre
ha</span></span><span style="color: red;"><span lang="ca-ES"> </span></span><span lang="ca-ES">trobat
les excuses</span><span style="color: black;"><span lang="ca-ES">
necessàries</span></span><span lang="ca-ES"> per seguir amb la
política de colonització que hauria de culminar amb</span><span style="color: black;"><span lang="ca-ES">
la</span></span><span style="color: red;"><span lang="ca-ES">
</span></span><span style="color: black;"><span lang="ca-ES">incorporació</span></span><span style="color: red;"><span lang="ca-ES">
</span></span><span lang="ca-ES">a Israel de les anomenades Judea i
Samària. Aquesta setmana el govern del primer ministre Netanyahu ha
trobat aquesta excusa en l'anunci per part de Hamas i l'Autoritat
Palestina del nou govern de coalició nacional, què té el suport
dels partits palestins més significatius.</span></span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;">Netanyahu
deu creure que és ell i no els palestins qui ha de triar com pot ser
el govern palestí i com que no ha estat així i a més Hamas forma
part d'aquesta coalició, el primer minsitre israelià declara el
boicot a aquest nou govern i exigeix que la comunitat internacional
faci el mateix. Però tant els Estats Units com la Unió Europea
accepten el nou govern d'unitat palestí i si Israel tingués la
voluntat política d'avançar cap a un acord de pau també l'hauria
d'acceptar perquè tàcticament és millor que Hamas comparteixi la
responsabilitat en aquest nou govern que no pas que l'ataqui des de
fora.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">Malauradament,
la manca de voluntat política i la necessitat obsessiva de </span><span style="color: black;"><span lang="ca-ES">continuar
conquerint i</span></span><span style="color: red;"><span lang="ca-ES">
</span></span><span style="color: black;"><span lang="ca-ES">reconquerint al llarg de 47 anys, a partir de la mal anomenada Guerra
dels Sis Dies</span></span><span style="color: red;"><span lang="ca-ES">,
</span></span><span lang="ca-ES">ens ha donat aquest fatídic
veredicte: “</span><span style="color: black;"><span lang="ca-ES">Construcció”
amb majúscules</span></span><span style="color: red;"><span lang="ca-ES">
</span></span><span lang="ca-ES">. Uri Ariel, ministre d'habitatge,
ho </span><span style="color: black;"><span lang="ca-ES">explica</span></span><span lang="ca-ES">
com la resposta apropiada davant l'atreviment palestí. </span><span style="color: black;"><span lang="ca-ES">Mil
cinc-centes noves contruccions a Jerusalem Est i a diferents parts de
Cisjordània, com ara Efrat, Beitar Ilit, Ariel,</span></span><span style="color: red;"><span lang="ca-ES">
</span></span><span style="color: black;"><span lang="ca-ES">Zivat Ze'ev.</span></span></span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">El
moviment per la pau </span><span style="color: black;"><span lang="ca-ES">d’Israel</span></span><span lang="ca-ES">,
tot i no ser molt potent i no tenir el suport necessari per part de
l'opinió pública israeliana, és persistent en la seva lluita per
acabar amb 47 anys d'ocupació, i ho demostra </span><span style="color: black;"><span lang="ca-ES">diariàment
amb accions i campanyes com </span></span><span lang="ca-ES">les que
s'estan succeint aquests dies per exigir al seu govern que
“s'alliberi de l'ocupació”. Gush Shalom encapçala un any més
la marxa per reclamar el fi de les polítiques de colonització.
L'organització d</span><span style="color: black;"><span lang="ca-ES">'exsoldats</span></span><span lang="ca-ES">
de </span><span style="color: black;"><span lang="ca-ES">l’exèrcit</span></span><span lang="ca-ES">
israelià Breaking the Silence ha organitzat una lectura continuada
durant 10 hores de testimonis recollits per soldats que han servit
als Territoris Ocupats. Personalitats del món acadèmic i altres
voluntaris s'han ofert per fer aquestes lectures que els mateixos
soldats no s'atreveixen a fer. S'han pogut sentir testimonis com
aquest:</span></span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<span style="color: black;">“ <span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;">Un
noi que es trobava força lluny de nosaltres va encendre la flama
d'un còctel molotov. El soldat que tenia a la meva vora va apuntar
el seu rifle cap al noi i li va disparar un tret al cap, el noi va
caure mort allà mateix. Nosaltres ens trobàvem en una posició
segura i reforçada amb ciment i tan allunyada del noi que era
impossible que qualsevol de nosaltres prengués mal. Però el
reglament diu que un còctel molotov és una arma mortal i per tant
disparar en defensa pròpia està totalment justificat. El soldat que
va matar el noi palestí no tenia cap interés a defensar-se, només
buscava una excusa per disparar i matar, i la va trobar”.</span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;">Les
excuses per seguir emprant la violència directa o per seguir amb les
mateixes polítiques d'expansió no poden marcar el ritme de relació
entre dos pobles que fa massa temps que duen l'odi, el vessament de
sang i el malbaratament de recursos a les seves espatlles.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<br /></div>
<br />
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<br /></div>
carme suñéhttp://www.blogger.com/profile/08099385226261108471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-741508619409389446.post-72790041306921346832014-04-27T11:58:00.000-07:002014-04-28T08:31:14.322-07:00Una reacció previsible o la gran excusa<div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;">La
reacció del govern israelià davant l’anunci d'un accord entre Al
Fatah i Hamas no podia ser més previsible. El primer ministre
Netanyahu fins i tot ha utilitzat les mateixes paraules que ja va fer
servir el maig de 2011 quan també es va anunciar un acord entre les
dues faccions palestines: “Mahmud Abbas ha de triar entre fer la
pau amb Israel o fer la pau amb Hamas”. Ho vaig escriure llavors en
un post en aquest mateix blog. De la mateixa manera que ja va fer
llavors, Israel ha amenaçat amb no deixar fluir els diners que
recapta i que corresponen a l’Autoritat Palestina, i finalment ha
anunciat que si l’acord es materialitza, Israel abandonarà les
converses de pau amb els palestins. Tot molt previsible. De fet, ja
fa temps que crec que l’actual govern israelià no té cap interès
en aquestes converses de pau que des que es van iniciar el passat mes
de juliol han donat algun titular als diaris, molts viatges a la
regió del secretari d’estat nordamericà, John Kerry, però res
que es pugui considerar un avenç ni que sigui petit en l'actual
status quo: Israel continua amb la política d’expansió dels
assentaments i la vida diària de la població palestina continua
patint la humiliació dels soldats israelians i de la població
colona, molt especialment a la zona d’Hebron i la població de Gaza continua patint el bloqueig i els atacs de l'exèrcit israelià.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;">A
diferència de l’any 2011, alguns partits polític israelians a
l’oposició han criticat la reacció del seu govern. El Partit
Laborista suggereix que en lloc de sorprendre’s pels esdeveniments,
el que hauria de fer l’executiu és presentar una proposta per a un
acord de pau amb els palestins que podria tenir el suport
internacional, amb totes les garanties diplomàtiques i de seguretat.
El partit polític Meretz va més enllà quan afirma que la decisió
del gabinet de Netanyahu desenmascara la seva veritable cara del
govern, que feia temps que buscava l’excusa per dinamitar les
converses de pau.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;">Seria
bo que el govern israelià tingués la voluntat de veure la
reconciliació entre les dues faccions palestines com una
oportunitat, sobretot si es té en compte que el mateix Abbas ha
assegurat que un govern d’unitat amb Hamas reconeixeria Israel i
condemnaria el terrorisme. Malauradament, en lloc de veure-ho com una
oportunitat, Israel ho fa servir d’excusa per castigar i sancionar
l’Autoritat Palestina, i per desmarcar-se d’unes converses de pau
que tenen en el proper dimarts 29 d’abril la data de caducitat si
abans cap de les dues parts demana de continuar. Mahmud Abbas ha
declarat que està disposat a seguir més enllà del dia 29 sempre i
quan Israel alliberi el grup de presos que havia d’ haver alliberat
el març i congeli la construcció tant a Cisjordània com a
Jerusalem Est.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;">I
el govern israelià? Previsiblement ja ho ha dit amb el mantra “Abbas
ha de triar entre fer la pau amb Hamas o fer la pau amb Israel”.</span></span></div>
<br />
<div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<br /></div>
carme suñéhttp://www.blogger.com/profile/08099385226261108471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-741508619409389446.post-22251431822262677072014-03-27T14:36:00.002-07:002014-03-27T14:36:49.313-07:00El règim penitenciari també discrimina els àrabs israelians<div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif;">A
finals de setmana s’hauria de materialitzar l’alliberament d’un
grup de presos palestins, el quart des que el juliol passat es van
reprendre les negociacions sota el paraigua de la diplomàcia nord
americana, però aquest gest penja d’un fil, sobretot després que
l’Autoritat Palestina es negués a reconèixer Israel com un estat
jueu i la Lliga Àrab, reunida aquests dies a Kuwait, donés suport a
Mahmud Abbas en aquesta negativa.</span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;">D’aquí
uns dies, si Israel decideix no alliberar aquest quart grup de
presos, tal i com s'havia compromés a fer, serem novament testimonis
d’una allau de retrets mutus, sempre responsabilitzant “l'altre”
del fracàs. Però hi haurà algú capaç de posar-se en la pell de
les famílies dels presos que durant dies s’han mogut entre
l’esperança per l’alliberament imminent i la desesperació
davant la possibilitat que els seus familiars segueixin a la presó?</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;">Molt
em temo que no, especialment a Israel, d’on són originaris bona
part del presos palestins que haurien de ser alliberats. Una part
important de la població jueva d’Israel es mostra insensible al
patiment d’unes famílies que en molts casos fa més de 30 anys que
tenen el pare, el fill, o el marit entre reixes perquè el seu dolor
no és comparable al dolor que una mare, pare, fill o filla jueu sent
davant l’empresonament d’un dels seus. El mateix règim
penitenciari és diferent si es tracta d’un reclús israelià jueu
o d’un israelià d’origen àrab. Aquests últims són tractats
com a palestins dels territoris ocupats i no com a ciutadans d'Israel
i per tant no tenen dret a rebre cap permís penitenciari, visites
conjugals o trucades telefòniques ni tan sols quan els pares o algun
parent proper mor.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;">Si
a Israel la justícia fos igual per a tothom, aquests presos fa anys
que haurien sortit de la presó, tal com succeeix quan l’acusat per
un delicte de sang és d'origen jueu. Algun d’aquests són
alliberats al cap de pocs anys, especialment si la víctima és
palestina: Yoram Skolnick, acusat i condemnat per la mort d’un
ciutadà palestí, va ser posat en llibertat al cap de 8 anys de
complir condemna; Ami Popper, acusat i condemnat per la mort de molts
ciutadans àrabs, obté permisos penitenciaris. I això en el cas que
els acusats siguin condemnats, perquè és tristament sabut que molts
casos no arriben mai a judici, especialment si les víctimes són
àrabs. Gideon Levy no ho podia dir més clar en un article d'aquesta
setmana al diari Haaretz “Israel maltracta els presos palestins
perquè són àrabs i no jueus, perquè la sang que van vessar era
jueva i no àrab”.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<br />
</div>
<br />
<div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;">Aquest
tracte discriminatori no fa res més que corroborar la situació de
la minoria àrab d'Israel, que veu com se’ls tracta com a ciutadans
de segona en tots els àmbits de la seva vida, ara també en l'àmbit
penitenciari.</span></span></div>
carme suñéhttp://www.blogger.com/profile/08099385226261108471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-741508619409389446.post-27075955279680735922014-03-09T11:33:00.001-07:002014-03-09T11:33:45.179-07:00Negociacions de pau, negociacions de què?<div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;">Jo
ja he perdut el compte de les ocasions en què s'ha parlat de
negociacions de pau a l'Orient Mitjà entre israelians i palestins,
de les vegades que els uns i els altres s'han acusat mutuament de
fer-les fracasar, i dels diferents actors internacionals que s'hi han
implicat. Aquestes últimes setmanes ho hem tornat a sentir:
Netanyahu demana a Barack Obama que pressioni Mahmud Abbas perquè
faci més concessions i aquest afirma que als palestins ja no els
queda res més per concedir.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;">Però
Israel no afluixa davant dels Estats Units, perquè considera que ja
ha donat prou mostres de voler avançar cap a un acord marc amb els
palestins, mentre que aquests no cedeixen en qüestions tan
importants per a Israel com és el reconeixement de l'estat hebreu
com un estat jueu. Si el govern israelià no aparca aquesta demanda,
les negociacions tornaran a caure en un punt mort perquè Mahmud
Abbas no pot menystenir el 20% de la població d'Israel, que és
Palestina, així com tampoc no pot obviar la imparable construcció
d'habitatges als assentaments que segurament suposa l'obstacle més
gran a l'hora de continuar les negociacions més enllà del proper
mes d'abril.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;">Els
fets són inqüestionables: des de l'ultim govern de Netanyahu, la
construcció a Cisjordània s’ha accelerat. El 2013 va augmentar un
123% respecte l’any anterior. Aquestes són les mostres de voler
avançar cap a un acord marc amb els palestins? Els 2534 nous
habitatges als assentaments de Cisjordània són la contribució del
govern israelià a les negociacions? Francament, quan un govern sap
que aturar les construccions a Jerusalem Est o a qualsevol altre
indret dels territoris ocupats significaria un pas molt important per
fer avançar les negociacions, però fa justament el contrari, només
pot voler dir que vol perpetuar l'status quo i que l’ocupació és
un fi en si mateix.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;">Davant
d’aquesta realitat, com es pot avançar? Els palestins semblen
disposats a seguir amb les negociacions si Israel s’avé a congelar
la construcció als assentaments, però els fets quasi diaris
demostren que això no succeirà i per tant som on erem i on
probablement serem quan d'aqui un temps algun actor internacional
estigui disposat a mediar entre israelians i palestins amb l'objectiu
de rellançar unes negociacions -de què?-</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<span style="color: black;"> </span>
</div>
<div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<br />
</div>
<br />
<div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;">
<br />
</div>
carme suñéhttp://www.blogger.com/profile/08099385226261108471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-741508619409389446.post-32445223502841172402014-01-29T09:32:00.000-08:002014-01-31T12:18:54.921-08:00La ferida de Síria<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
La ferida siriana no
deixa de sagnar i no sembla que hi hagi ningú capaç de guarir-la,
ans al contrari. Les xifres que arriben són esfereïdores: 150 morts
diaris, 2.500 nous refugiats cada dia i 6.000 persones que diàriament
han de deixar les seves llars.
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Des que la revolta
pacífica del poble sirià va ser segrestada per diferents faccions
que lluiten els uns contra els altres i tots contra el règim alauita
dels al-Àssad, el país està immers en un conflicte de caire
sectari d'una gran complexitat que està provocant la que ja es
considera la major crisi humanitària des de la Segona Guerra Mundial.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Més de 100.000 morts,
2,4 milions de refugiats comptabilitzats, el 75% dels quals són
menors de 12 anys, 6,5 milions de desplaçats interns, són xifres
que esgarrifen qualsevol però que no sembla que siguin prou
alarmants per a aquells que des de Ginebra no fan l'impossible per
posar fi a tota aquesta barbàrie provocada per l'home i per una
ingent quantitat d'armament que arriba a totes les mans, ja sigui des
de Rússia, l'Iran, Aràbia Saudita o altres.
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
La comunitat
internacional amb els EU al capdavant no vol intervenir militarment
al país i no ho lamento, ja que dubto molt que nous actors i més
armament servissin per alleugerir el patiment de la població civil, però tampoc veig una bona resposta a la crisi humanitària que s'està
produint i mentre l'allau de refugiats no para de crèxier i l' Alt
Comissionat pels Refugiats de Nacions Unides (UNHCR) ha demanat a
Europa que aculli 30.000 refugiats provinents de Síria, aquesta
només n'accepta 18.000, mentre que els països de la zona reben i acullen
com poden el gruix de la població siriana refugiada.</div>
<br />
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
La ferida siriana no
guarirà fins que els nens, homes i dones d'aquell país puguin
tornar a casa seva sense por, i per tal de fer-ho possible s'ha
d'aturar la transferència, venda i ús de totes les armes. Sé que
sense un tractat eficaç sobre el comerç d'armes això no serà
possible i per tant la ratificació del tractat per part del països
que suministren armament a qualsevol de les faccions implicades en el
conflicte sirià és fonamental i significaria una voluntat ferma per
part d'aquests països de curar la ferida siriana.</div>
carme suñéhttp://www.blogger.com/profile/08099385226261108471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-741508619409389446.post-84761504042631626462013-12-08T02:31:00.003-08:002013-12-08T02:31:58.474-08:00Nelson Rolihlahla Mandela, in memoriam.<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Vaig conèixer la lluita
antiapartheid i el seu símbol més conegut, Nelson Rolihlahla
Mandela, a mitjans dels anys 80 a Londres i m'hi vaig implicar durant
els prop de dos anys que hi vaig viure perquè era una causa justa i
perquè reconec que el personatge de Mandela i el que representava em
va fascinar. Vaig voler saber què va passar a Sudàfrica, com va ser
possible l'existència del règim segregacionista de l'apartheid i
d'on venien i qui eren els afrikaners. Però sobretot volia conèixer
la història d'un home que va lligar la seva vida i la seva llibertat
a la vida i llibertat del seu poble: Els negres de Sudàfrica.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Vint-i-set anys de
reclusió, divuit dels quals a la presó de Roben Island, no van fer
trontollar mai aquest compromís amb el seu poble, així com tampoc
van fer germinar l'odi cap a aquells que durant quasi bé 50 anys van
legislar unes polítiques que consideraven la majoria negra de
Sudàfrica només com a mà d'obra barata i ignorant que no mereixia
ser tractada com a éssers humans.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Aquí és on rau la
grandesa de Nelson Mandela, que lluny d'afavorir l'ostracisme de la
minoria blanca, va treballar amb fermesa per tal que tots els
sudafricans se sentissin a la seva terra.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
El país de l'arc de Sant
Martí va néixer de nou amb Nelson Mandela i els milions de persones
que quan el 1994 van poder votar per primera vegada tenien la gran
il·lusió que tots serien protagonistes de la nova Sudàfrica.
Malauradament la realitat és molt tossuda i la fi de l'apartheid
ideològic i legislatiu no ha impedit que continui un apartheid
econòmic, en un país on les desigualtats socials són de les més
grans del planeta. I és que fa falta molt més que la petjada d'un
gran home per capgirar unes realitats injustes.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Nelson Mandela ja forma
part de la història de la humanitat i hi ocupa un lloc destacat,
juntament a altres icones de la lluita per la llibertat i els drets
humans. Madiba, tal com se'l conèixia familiarment, va ser un
referent per a moltes persones que, com jo, ens va inspirar a
treballar per un món més just i en pau, i des d'aquells anys 80 amb
el moviment antiapartheid moltes i molts activistes seguim creient en
la lluita no violenta per aconseguir la llibertat, la justícia i la
pau.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<br />
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Bon viatge Mr Mandela!</div>
carme suñéhttp://www.blogger.com/profile/08099385226261108471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-741508619409389446.post-79791679556690793322013-12-01T09:21:00.000-08:002013-12-01T09:21:10.537-08:00La Unió Europea ha cedit davant la diligència diplomàtica d'Israel<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
El passat mes de juliol
la Comissió Europea va fer públiques les directrius que haurien de
regir la cooperació científica Horitzó 2020 amb l'estat d'Israel.
Segons aquestes directrius la Unió Europea prohibeix que fundacions
i agències comunitaries concedeixin subvencions, beques o premis a
entitats israelianes dels assentaments o a aquelles que puguin
treballar directament o indirecta més enllà de la línia verda de
1967. A més a més, les directrius europees fan palès que qualsevol
acord amb Israel no pot incloure els assentaments de Cisjordània,
Jerusalem Est o dels Alts del Golan.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
L'acord de cooperació
científica Horitzó 2020 proporcionaria centenars de milions d'euros
durant els propers anys als instituts de recerca i a les companyies
d'alta tecnologia israelianes.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Des del mes de juliol la
diplomàcia israeliana ha intentat que la Comissió Europea suavitzi
la seva postura respecte als assentaments i va enviar tot un seguit
de suggeriments per tal que finalment Isarel pugui signar la
iniciativa de cooperació científica Horitzó 2020. En primer lloc
Israel estaria disposada que els assentaments no s'incloguin en els
acords de cooperació sempre i quan no es faci constar en cap
clàusula de les directrius i amb la condició que aquesta acceptació
no suposi en cap cas establir la línia verda de 1967 com a frontera
permanent amb les negociacions amb els palestins..</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Pel que fa a
l'obligatorietat que les agències i companyies israelianes haurien
d'adquirir de fer constar la seva col·laboració amb els
assentaments, Israel demana que no s'hagi de fer explícit, que n'hi
hagi prou que les companyies israelianes facin constar que compleixen
tots els requisits per poder tenir accés a les subvencions o
aportacions de fons.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
La resposta de la Unió
Europea no es va fer esperar i d'entrada va rebutjar quasi la
totalitat de les demandes d'Israel, però tenint en compte la ingent
quantitat de diners que implica el programa Horitzó 2020, i després
de denunciar la intransigència de la burocràcia europea, la
diplomàcia israeliana ha continuat pressionant Europa, especialment
mitjançant països com França i el Regne Unit. I la pressió i
diligència israelianes han obtingut resultats perquè finalment la
Comissió Europea en gran part ha cedit a les demandes d'Israel i
d'aquesta manera, i des del meu punt de vista, s'ha fet un pas
enrrere en el que havia estat una iniciativa valenta d'Europa a
l'hora d'aïllar un estat que practica unes polítiques d'apartheid
cap als palestins.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Finalment l'acord se
signarà perquè les dues parts s'han posat d'acord a estar en
desacord i així les directrius del programa inclouran un apèndix on
es farà constar que les condicions de l'acord no impediran que la
Unió Europea apliqui les directrius aprovades pel que fa a la
noassignació de fons a entitats que operin als assentaments, i per
la seva part, Israel inclourà un altre apèndix on declara la seva
objecció a les directrius pel que fa als assentaments. L'altre punt
de fricció també s'ha suavitzat i les dues parts han acordat que
qualsevol entitat israeliana amb seu a Israel però que també operi
als territoris ocupats pugui optar a fons i subvencions del programa
Horitzó 2020 i que ja s'estudiaran els mecanismes adients per
assegurar que els diners no arriben als assentaments.
</div>
<br />
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
No sóc cap experta en
llenguatge diplomàtic i per tant no puc entrar a analitzar en
profunditat aquest accord, però com a ciutadana europea avui em
sento decebuda perquè considero que l'organisme europeu que ens
representa no ha estat capaç de mantenir amb fets concrets tot allò
a què es va comprometre quan el passat mes de juliol va fer
públiques les directrius que haurien de regir l'acord d'iniciativa
científica Horitzó 2020, i em pregunto fins quan tolerarem aquesta
doble moral que afavoreix clarament els interessos d'un estat moltes
voltes denunciat per les seves polítiques d'expansió dels
assentaments. Tot un èxit de la diplomàcia israeliana i un fracàs
per als que havíem intuït un canvi de rumb de la Unió Europea
respecte a Israel.</div>
carme suñéhttp://www.blogger.com/profile/08099385226261108471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-741508619409389446.post-58728176111718139832013-10-13T11:58:00.000-07:002013-10-13T11:58:03.074-07:00Musab, Noam i mitjans de comunicació<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Fa setmanes que els mitjans de comunicació no ens
recorden el drama quotidià de la població palestina de Cisjordània i Gaza
perquè altres drames humans com el de Síria o les morts gratuïtes de Lampedusa
i Malta han sobreeixit les nostres consciències i tots plegats ja no podem més.
Però no aparèixer als mitjans no vol dir que els drames humans d’uns siguin més
o menys colpidors que els d’altres. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Els palestins continuen patint tota mena de
discriminacions, fins i tot quan es tracta de fer palès el dolor d’uns pares,
que en qüestió de minuts veuen com una bala de goma deixa sense un ull el seu
fill de sis anys. Aquest incident va tenir lloc a l’entrada del camp de refugiats “El-Fawwar” al sud d’Hebrón
durant una confrontació entre joves del camp i soldats israelians. Musab
Srahneh tornava al camp amb els seus pares després de visitar uns familiars i
va rebre l’impacte d’una bala de goma directament a l’ull. Un fet massa
habitual que ja no es mereix l’atenció i denuncia dels mitjans de comunicació,
només algun mitjà palestí se’n va fer ressò.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Cap mitjà israelià va considerar important ni tan sols
esmentar-ho de passada. El dolor no era israelià, però sí que ho era el de la família
de Noam Glick, una nena de nou anys resident a l’assentament de Psagot que va
ser atacada per un noi palestí que va aconseguir entrar a l’assentament.
Afortunadament les ferides de la nena eren lleus i després de passar uns dies a
l’hospital, va tornar a casa seva. I va tornar com una heroïna nacional, els
mitjans de comunicació israelians es van encarregar que tot el país conegués
què li havia passat i el coratge que havia mostrat en tot moment. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Musab i Noam no es coneixeran mai perquè així són les
coses allà. Un nen de sis anys i una nena de nou, tots dos víctimes d’una
realitat cruel i absurda que els mitjans de comunicació contribueixen a
perpetuar perquè consideren que el patiment d’uns és mereix més atenció que el
d’altres, tan se val si és un nen de sis anys que ja no hi veurà mai més d’un
ull per culpa d’una bala de goma.<o:p></o:p></span></div>
carme suñéhttp://www.blogger.com/profile/08099385226261108471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-741508619409389446.post-6315683056442228072013-08-15T09:47:00.002-07:002013-08-15T09:47:11.833-07:00Quins indicadors compten a l'hora d'avançar cap a la pau?<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Quins indicadors poden donar fe que es pot avançar en la resolució d’un
conflicte tan complex i enquistat com és el conflicte àrab-israelià? Des de fa
unes setmanes els mitjans tornen a ser altaveus de la “real politik” i així ens
assabentem que Israel ha decidit alliberar un nombre de presos palestins, tot i
l’oposició frontal d’una part de la seva ciutadania, com a gest que actua de
bona fe, però també segurament per treure protagonisme a la nova aprovació de
més construccions en els assentaments de Jerusalem Oriental. La pregunta que em
faig és si a aquestes alçades algú creu que aquests gests poden ser indicadors
d’alguna cosa significativa que permeti avançar i arribar a acords. Soc de la
opinió que un bon indicador ha d’incidir en la vida quotidiana de les persones
i que aquestes notin que s’està avançant perquè la seva vida diària millora de
mica en mica, sobretot quan considerem la vida de la població palestina, tant
de Cisjordània com d’Israel.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Ben lluny de notar cap millora, la vida d’Atef Ahmed, un pagès palestí de
Cisjordània, només ha empitjorat des de desembre passat. La seva història és
malauradament massa comú entre els pagesos que tenen terres en els límits on
ara s’aixequen assentaments. Fins desembre passat Atef podia tenir cura dels
seus camps i accedir-hi lliurement amb la coordinació dels guardes de seguretat
de l’assentament de Sha’arei Tikva però un dia a l’arribar al camp va veure que
unes excavadores estaven obrint una carretera al mig de les seves terres i
inevitablement arrancant algunes de les oliveres. Ningú li va demanar permís,
només se’l va informar posteriorment que la carretera era necessària per poder
arribar fins a dues noves construccions a l’assentament. Després de contactar amb l’organització Yesh
Din, va presentar una queixa a la policia del districte però l’única resposta
que va rebre va ser el març passat i per comunicar-li que el cas s’havia
arxivat. Fets consumats!!!!<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">I així doncs, fins que casos com el de l’Atef Ahmed no es produeixin la
vida quotidiana dels palestins continuarà configurada per la discriminació i la
violació dels drets humans més fonamentals i cap altre indicador pot ser més
evident i rellevant si realment es vol avançar cap a la resolució d’aquest
conflicte.</span><span lang="ES-TRAD"><o:p></o:p></span></div>
carme suñéhttp://www.blogger.com/profile/08099385226261108471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-741508619409389446.post-14456697536080172792013-07-21T03:59:00.002-07:002013-07-21T03:59:52.237-07:00La Unió Europea passa a l’acció<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Aquests dies la Unió Europea ha
donat un pas important en relació a Israel i els territoris ocupats. Després de
mesos de declaracions, denúncies i condemnes cap al govern israelià per la seva
política de consolidació i ampliació dels assentaments, per fi la Comissió
Europea, què és el braç executiu de la Unió, ha aprovat unes directrius que
prohibeixen a qualsevol agencia comunitària finançar o invertir en aquelles
corporacions i organitzacions israelianes connectades d’alguna manera als
assentaments. Si Israel vol continuar beneficiant-se dels acords amb la Unió
Europea, haurà de fer constar una clàusula on s’exclouen d’aquests acords tots
els assentaments dels territoris ocupats, així com Jerusalem Est i els Alts del Golan. La
reacció del primer ministre israelià no s’ha fet esperar: “Mai acceptarem
ordres d’altres a l’hora de definir quines són les nostres fronteres i mai
abandonarem els milers de israelians que viuen als assentaments”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">D’acord amb aquestes noves
directrius, les diferents agències europees no podran proveir fons, finançar
inversions, oferir beques o concedir premis a cap organisme israelià que estigui
lligat directament o indirecta als assentaments i això inclou qualsevol àrea de
cooperació entre la Unió Europea i Israel com ara la econòmica, científica o cultural, així com el pla “Horitzó
2020”, un acord de cooperació entre Israel i la Unió Europea en l’àmbit de les
inversions en recerca i desenvolupament i que permet a les companyies
israelianes d’alta tecnologia obtenir préstecs i inversions de centenars de
milions d’euros . <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Davant d’aquesta nova actitud de
la Unió Europea, tots els actors polítics israelians han reaccionat de la
mateixa manera: El primer ministre Benyamin Netanyahu ha demanat explícitament
que no es facin públiques aquestes directrius perquè fer-ho “significarà posar
pals a les rodes als esforços per restablir les converses de pau amb els
palestins”. En el mateix sentit s’expressava el president d’Israel, Shimon
Peres quan demanava que no s’implementin unes “sancions irresponsables que
sabotejaran les negociacions de pau”. O la ministra de Justícia, Tzipi Livni
quan demana que la Unió Europea no prengui decisions unilaterals i és que en
aquest terreny el govern d’Israel en té l’exclusivitat.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Però malgrat les peticions i
demandes d’Israel, les directrius s’han fet públiques i la intenció és clara: D’ara
endavant l’ocupació té un preu que Israel ha de pagar i només això ja és una
molt bona notícia, tot i ser conscients que encara som lluny d’aconseguir el
final de l’ocupació. Europa continuarà donant un pas endavant i dos enrere, els
seus dirigents aniran molt en compte per no fer molt mal a Israel, i potser amb
aquesta voluntat les noves directrius no inclouen els acords comercials vigents,
però penso que tot i les possibles reserves que aquest fet pugui suscitar entre
tots aquells que des de la societat civil treballem per posar fi a l’ocupació,
el nou pas donat per la Unió Europea implica una sanció política i econòmica
molt significativa contra la política dels assentaments.</span><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><o:p></o:p></span></div>
carme suñéhttp://www.blogger.com/profile/08099385226261108471noreply@blogger.com0