sábado, 10 de octubre de 2015

Duma i Jerusalem

Ja fa més de dos mesos que el petit poble de Duma, a prop de Nablus, va ser notícia per un fet esfereïdor i repugnant a resultes del qual la vida d'una família palestina, jove i amb dos fills, es va convertir primer en foc i després en cendres i fum quan la seva casa va ser objecte d'un atac bestial perpetrat per uns fanàtics que odien la vida dels altres i que avui se'ls pot sentir per Jerusalem demanant la mort de tots els àrabs.

Poc després del brutal assassinat, el ministre de defensa Moshe Ya' alon va fer públic que Israel coneixia els autors de l'atac però que no hi havia prou proves per poder portar els sospitosos davant d'un jutge. Segurament, en algun dels turons que configuren el paisatge de Cisjordània i on se situen la majoria d'assentaments il·legals, campen al seu aire els assassins de la família Dawabsheh, convençuts que probablement mai no hauran de retre comptes pels seus actes barbàrics. Perquè aquesta és la dinàmica de l'ocupació, quan un israelià mor per un acte de violència, es tracta d'un assassinat, però quan l'excèrcit israelià o algun colon mata un palestí, només es tracta d'una mort. I per tant, seguint amb aquesta lògica, quan la víctima és un ciutadà israelià tota la ira s'aboca contra l'entorn de quí pot haver comès el crim i es destrueixen les cases dels familiars o es perpetren assassinats selectius, i massa sovint es dispara a matar, com va passar la setmana passada a Jerusalem Est amb un noi que fugia de la policia i que es creia que podia haver estat l'autor de l'apunyalament d'una parella jueva a la ciutat vella. En canvi la ira no s'abocarà cap a l'entorn dels sospitosos de la mort de Sa'ad, Reham i Alí. Probablement ells tampoc no ho esperarien. Però el que sí seria just seria exigir que els sospitosos fossin jutjats i condemnats si es demostrés la seva culpabilitat.

Israel és un estat de dret quan es tracta de la seva gent, però quan el sospitós és palestí se'l pot detenir indefinidament sense judici, encara que no hi hagi proves. En el cas dels sospitosos de la mort de la família Dawabsheh no han estat detinguts senzillament perquè no hi ha proves suficients contra ells.

D'aquí a deu anys, quan l'únic supervivent de la família Dawabsheh, Ahmed, tingui 14 anys o potser abans i tot, segurament serà perseguit pels soldats o la polícia israeliana perquè els estarà tirant pedres i molt probablement també hi haurà ciutadans jueus, sobretot colons, que lamentaran que aquells que van calar foc a casa seva no acabessin la feina.


La violència que es viu aquests dies a Jerusalem és la violència que es viu a Cisjordània cada dia, els atacs contra civils israelians són condemnables i s'han d'evitar, però la manera no és criminalitzar i asfixiar encara més la població palestina o fer declaracions com les que ha fet l'alcalde de Jerusalem quan recomanava a la població (jueva, és clar) portar armes per tal de poder defensar-se dels “terroristes” palestins.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada