Des de fa uns mesos ja no ens sorprèn llegir que una cosa és el que ens volen fer creure, i una altra de ben diferent el que realment passa en l’entramat de les relacions internacionals, gràcies a les filtracions de documents, fins ara classificats, per part de l’organització Wikileaks.
No vull entrar a valorar si la manera de gestionar aquesta informació per part de Wikileaks és èticament correcta o si respon a la veritat -prefereixo reservar la meva opinió-, però això no m’impedeix voler saber la veritat sobre què passa al món i exigir-ho
.
Bé, des de diumenge passat sabem que les negociacions de pau dutes a terme entre el govern d’Israel i l’Autoritat palestina en els últims 20 anys han fet córrer molta més tinta que la que ens anava arribant des dels diferents mitjans de comunicació, així com des de les dues parts. Diumenge 23 de gener la cadena de televisió qatariana Al-Jazeera va fer públics 1.600 documents classificats sobre els detalls de les negociacions, però aquesta vegada no ha estat Wikileaks qui les ha filtrat, ni cap altra font reconeguda. La cadena de televisió ha compartit els documents amb el diari britànic The Guardian i ambdós mitjans estan publicant els continguts diàriament.
Al-Jazeera sempre m’ha semblat un mitjà seriós i rigorós en el tractament de la informació i la miro sovint, sobretot perquè em permet tenir una visió més global i no tan parcial sobre temes tan complicats com és el conflicte àrabo-israelià. Si hi ha un tret que admiro quan es tracta d’informar és el fet que totes les parts hi siguin representades i escoltades. Al-Jazeera respon, des del meu punt de vista, a aquesta premissa.
Dit això, i sense entrar a valorar l’oportunitat de filtrar tots aquests documents en un moment tan delicat pel que fa a les negociacions, sento una gran indignació per algunes revelacions que deixen palès que el patiment del poble palestí és el que menys amoïna els dirigents de l’AP, especialment aquells que seuen a la taula de negociacions, Mahmmud Abbas i Saeb Erekat. Em refereixo a un fet concret: el cap de l’AP va ser informat amb antelació per part d’un alt càrrec israelià de l’imminent atac a la població de Gaza el desembre de 2008 que, recordem-ho, va provocar la mort de més de 1.300 civils palestins i centenars més de ferits, mutilats i la quasi total destrucció de les infraestructures de la franja. Mahmmud Abbas estava al corrent de les intencions del govern israelià i no va intentar evitar-ho i tot amb quina finalitat? El poder perverteix i Abbas no és cap excepció. La mort de qualsevol habitant de Gaza va ser una flagrant violació del dret a la vida, la destrucció de centenars d’edificis, habitatges, escoles, hospitals, suposa una greu violació dels drets humans i ningú n’ha retut comptes. Des d’aquí vull responsabilitzar tant Israel com l’Autoritat palestina, que n’estava al cas i no va fer res per evitar tant sofriment. És aquest el caire del govern d’un hipotètic futur estat palestí? Si és així, espero que el poble ho denunciï i els demani retre comptes per complicitat en els crims contra la humanitat comesos a Gaza.
Els homes i dones palestins tenen dret a tenir un estat però sobretot tenen el dret a exigir uns bons governants i l’actual govern de l’AP no els arriba ni a la sola de la sabata.
No hay comentarios:
Publicar un comentario