jueves, 19 de mayo de 2016

Belfast: Els murs, les tanques, els murals

Fa uns dies vaig poder conéixer una mica la ciutat de Belfast. Es tracta d'una ciutat de poc més de 300,000 habitants, amb carrers arbrats i amples, amb un port prou important -aquí es va construir el “Titànic” i des d'aquí va salpar cap al seu destí.

La gent de Belfast, com els irlandesos en general, són gent oberta, riallera i molt de la broma, tan diferent dels anglesos! Belfast comença a rebre turistes d'arreu atrets per la ciutat però sobretot pel paisatge natural de la costa est d'Irlanda del Nord on s'han filmat una bona part dels capítols de la sèria d'èxit “Game of Thrones”, i on existeixen paratges naturlas de gran bellesa com “The Giant's Causeway”, declarat patrimoni Mundial per la UNESCO.

Però també existeix un altre Belfast: el Belfast dels incomptables murals reivindicatius a les parets, al mur de separació i a les façanes d'algunes cases que recorden els anys del conflicte, “the years of the troubles”, tal com anomenen els anys de violència, el Belfast del mur que encara separa la comunitat catòlica de la protestant en algunes parts de la ciutat, el Belfast de les tanques que cada vespre a les 7 es tanquen automàticament, el Belfast dels filferrats i de les reixes, el Belfast dels “màrtirs” i els seus monuments conmemoratius, el Belfast de la intolerància i el racisme, el Belfast de la provocació quan cada any centenars de ciutadans unionistes desfilen pels carrers i exigeixen fer-ho també pels carrers republicans, el Belfast de les escoles segregades, de les banderes unionistes, angleses i republicanes...

I és aquest Belfast què recorda al visitant que malgrat els acords de pau de Divendres Sant de 1998 i el cessament de la violència directa, encara té un llarg camí per recórrer per poder aconseguir la reconciliació de les dues comunitats. L'esperança que això sigui possible algun dia rau en la voluntat de la gent per viure plegats, per no segregar les escoles, per desmantellar les tanques, per poder posar-se en el lloc de l'altre i empatitzar amb el seu dolor, per admetre el dolor causat a l'altre i per allunyar-se de posicions maximalistes. Però la bona gent de Belfast també espera que el govern britànic reconegui les víctimes que va causar, així com també ho ha de fer el braç polític de l'exèrcit republicà irlandés.


Només així potser la propera vegada que visiti Belfast el mur infame que ara separa les dues comunitats ja s'haurà enderrocat.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada