El passat mes de juliol
la Comissió Europea va fer públiques les directrius que haurien de
regir la cooperació científica Horitzó 2020 amb l'estat d'Israel.
Segons aquestes directrius la Unió Europea prohibeix que fundacions
i agències comunitaries concedeixin subvencions, beques o premis a
entitats israelianes dels assentaments o a aquelles que puguin
treballar directament o indirecta més enllà de la línia verda de
1967. A més a més, les directrius europees fan palès que qualsevol
acord amb Israel no pot incloure els assentaments de Cisjordània,
Jerusalem Est o dels Alts del Golan.
L'acord de cooperació
científica Horitzó 2020 proporcionaria centenars de milions d'euros
durant els propers anys als instituts de recerca i a les companyies
d'alta tecnologia israelianes.
Des del mes de juliol la
diplomàcia israeliana ha intentat que la Comissió Europea suavitzi
la seva postura respecte als assentaments i va enviar tot un seguit
de suggeriments per tal que finalment Isarel pugui signar la
iniciativa de cooperació científica Horitzó 2020. En primer lloc
Israel estaria disposada que els assentaments no s'incloguin en els
acords de cooperació sempre i quan no es faci constar en cap
clàusula de les directrius i amb la condició que aquesta acceptació
no suposi en cap cas establir la línia verda de 1967 com a frontera
permanent amb les negociacions amb els palestins..
Pel que fa a
l'obligatorietat que les agències i companyies israelianes haurien
d'adquirir de fer constar la seva col·laboració amb els
assentaments, Israel demana que no s'hagi de fer explícit, que n'hi
hagi prou que les companyies israelianes facin constar que compleixen
tots els requisits per poder tenir accés a les subvencions o
aportacions de fons.
La resposta de la Unió
Europea no es va fer esperar i d'entrada va rebutjar quasi la
totalitat de les demandes d'Israel, però tenint en compte la ingent
quantitat de diners que implica el programa Horitzó 2020, i després
de denunciar la intransigència de la burocràcia europea, la
diplomàcia israeliana ha continuat pressionant Europa, especialment
mitjançant països com França i el Regne Unit. I la pressió i
diligència israelianes han obtingut resultats perquè finalment la
Comissió Europea en gran part ha cedit a les demandes d'Israel i
d'aquesta manera, i des del meu punt de vista, s'ha fet un pas
enrrere en el que havia estat una iniciativa valenta d'Europa a
l'hora d'aïllar un estat que practica unes polítiques d'apartheid
cap als palestins.
Finalment l'acord se
signarà perquè les dues parts s'han posat d'acord a estar en
desacord i així les directrius del programa inclouran un apèndix on
es farà constar que les condicions de l'acord no impediran que la
Unió Europea apliqui les directrius aprovades pel que fa a la
noassignació de fons a entitats que operin als assentaments, i per
la seva part, Israel inclourà un altre apèndix on declara la seva
objecció a les directrius pel que fa als assentaments. L'altre punt
de fricció també s'ha suavitzat i les dues parts han acordat que
qualsevol entitat israeliana amb seu a Israel però que també operi
als territoris ocupats pugui optar a fons i subvencions del programa
Horitzó 2020 i que ja s'estudiaran els mecanismes adients per
assegurar que els diners no arriben als assentaments.
No sóc cap experta en
llenguatge diplomàtic i per tant no puc entrar a analitzar en
profunditat aquest accord, però com a ciutadana europea avui em
sento decebuda perquè considero que l'organisme europeu que ens
representa no ha estat capaç de mantenir amb fets concrets tot allò
a què es va comprometre quan el passat mes de juliol va fer
públiques les directrius que haurien de regir l'acord d'iniciativa
científica Horitzó 2020, i em pregunto fins quan tolerarem aquesta
doble moral que afavoreix clarament els interessos d'un estat moltes
voltes denunciat per les seves polítiques d'expansió dels
assentaments. Tot un èxit de la diplomàcia israeliana i un fracàs
per als que havíem intuït un canvi de rumb de la Unió Europea
respecte a Israel.
No hay comentarios:
Publicar un comentario