La moralitat de la protesta.

L’estiu passat una important part de la joventut israeliana va sortir al carrer, va acampar en places públiques, sobretot a Tel Aviv, i va manifestar-se i  protestar  en contra dels preus de l’habitatge, de la pujada de preus dels aliments,  de la precarietat dels sistema de salut pública i de l’encariment de l’educació. Va passar l’estiu i el moviment “d’indignats” israelians es va anar difuminant i poc a poc va deixar de ser notícia fins al punt que es va donar per desaparegut.

Però un any després els joves israelians, majoritàriament jueus, tornen a sortir al carrer per seguir amb les protestes iniciades mesos abans i per continuar qüestionant les polítiques d’un govern que no té en compte les necessitats d’una població cada cop més empobrida, això si, sense ser conscients que a pocs kilòmetres  el mateix sistema de poder que ells rebutgen ha convertit pobles palestins sencers en camps de refugiats on els seus habitants fa més de quaranta anys que conviuen amb la precarietat. I és aquesta manca d’empatia vers el sofriment de l’altre el que qüestiona severament  la moralitat dels arguments de protesta  d’aquest moviment ,perquè per molt que s’hagi deteriorat, el seu nivell de benestar s’ha aconseguit, en bona mesura, a costa dels palestins. Trobo a faltar un nivell mínim de consciència d’aquesta realitat local, així com una manca de solidaritat amb els palestins, que pateixen desigualtats majors sota el mateix sistema que els joves israelians qüestionen i aquesta insolidaritat  impedeix que res canviï .

Mentre la lluita per la justícia social, la llibertat, la seguretat i la igualtat es persegueixi en detriment d’un altre poble, serà una lluita estèril i  el moviment per la justícia social israelià mai aconseguirà l’objectiu marcat si no té en compte la subjugació del poble palestí i uneix forces amb aquest en les seves reivindicacions.