La ciutadania israeliana es posa les piles

 Aquests dies es poden tornar a sentir veus a Israel que una segona operació militar a Gaza és inevitable i que si es produeix serà més potent que la que ara fa més o menys tres anys va provocar la mort de més de 1.300 palestins, així com gairebé la total destrucció de les infraestructures civils a la franja. Però aquests dies també  s’està permetent que la diplomàcia torni al tauler de joc mitjançant la mediació de Jordània, que ha proposat que les dues parts es trobin el dimarts 10 de gener per intentar reiniciar unes converses que fa més d’un any que es troben en un punt mort. L’Autoritat Palestina sembla que està disposada a no posar la qüestió dels assentaments com a condició per a aquesta trobada, si Israel s’avé a alliberar 100 presoners de l’etapa pre-Oslo, i fins i tot el cap de l’aparell polític de Hamas, Khaled Meshal, ha demanat a la branca militar de l’organització que aturi els atacs contra Israel i que accepti l’OAP com a únic organisme reconegut per a negociar amb Israel.

Però  el govern israelià una vegada més diu que no a l’alliberament dels presos  i ignora les declaracions de Meshal ,i per tant, tingui lloc o no la trobada dimarts vinent entre les dues parts, és fàcil entreveure que dimecres vinent tot seguirà com dos dies abans. I és que estem cansats de llegir les iniciatives d’uns, les condicions dels altres, les declaracions de tots aquells  polítics i diplomàtics que afirmen que es pot avançar en la resolució del conflicte.

La ciutadania israeliana i palestina s’ha de mobilitzar a favor de la pau de manera activa per tal que les seves accions tinguin alguna incidència política, i potser llavors la diplomàcia i les declaracions recobraran algun sentit. I una d’aquestes accions, que es podria considerar de desobediència civil, ha tingut lloc a Israel aquests dies, liderada per un grup d’uns 500 pares, que han signat una petició en què es neguen que els seus fills facin sortides escolars a Cisjordània mentre aquesta estigui sota l’ocupació del seu país. Uns pares que per primera vegada s’oposen a la decisió del ministre d’educació d’Israel,  que ha inclòs visites a la tomba dels patriarques a Hebron  o al jaciment  arqueològic de Shiloh al nord de Cisjordània com a sortides escolars obligatòries. Els pares hi veuen clares motivacions polítiques de normalització de l’ocupació, així com un fet moralment reprovable. Només deixaran que els seus fills visitin aquests llocs quan Palestina sigui un estat reconegut, i ho faran com visitarien Egipte o qualsevol altre país veí.

Són accions com aquestes les que poden produir canvis en un conflicte on les negociacions, cimeres i processos de pau estan massa gastats.