La semàntica diplomàtica

La Unió Europea tenia apunt una resolució de condemna inequívoca contra els assentaments de colons jueus a Cisjordània, Jerusalem Est i els Alts del Golan. L'esborrany d'aquesta resolució especificava clarament la distinció entre Israel i els assentaments i deixava molt clar que els acords entre la Unió Europea i Israel només s'aplicarien a l'estat d'Israel i no als assentaments. Tots els membres de la Unió estarien compromesos a fer complir la legislació vigent i els acords comercials pel que fa als productes provinents dels assentaments. En aquest sentit l'esborrany reafirma la decisió d'etiquetar aquests productes però també deixa clar que això no significa un boicot perquè la Unió Europea no hi dóna suport de cap manera.

Aquesta resolució estava apunt per ser aprovada dilluns passat pel Consell de ministres d'afers exteriors de la Unió Europea però, com ja ha passat altres vegades, la maquinària diplomàtica israeliana es va posar a treballar incansablement durant tot el cap de setmana per tal que es rebaixés el to de la resolució, sobretot pel que fa a la clàusula on es demana als estats membres de la Unió que facin una clara “distinció” entre Israel i els assentaments. Finalment, aquesta clàusula ha estat retirada del text definitiu.

Qualsevol resolució ha de ser aprovada per consens i aquesta, en el seu format original, es va trobar amb l'oposició d'un grup de quatre països -Grècia, Romania, Hongria i Polònia- que demanaven que la resolució es retirés. El primer ministre israelià, Benyamin Netanyahu va trucar personalment als ministres d'afers exteriors i a alguns líders d'aquests països per reforçar els esforços diplomàtics israelians, que finalment van aconseguir provocar una divisió entre els estats membres de la Unió.

La responsable d'afers exteriors de la Unió Europea, Federica Mogherini, no va tenir més remei que acceptar una rebaixa en el to de la resolució si volia que aquesta s'acabés aprovant i per tant implementant.

Possiblement el fons de la resolució no ha variat sensiblement perquè manté la negativa que els acords bilaterals entre la Unió Europea i Israel s'apliquin també als territoris ocupats l'any 1967, però la tria de les paraules és important perquè suposen una intencionalitat. La utilització del terme “distinció” obliga a diferenciar i per tant a discriminar tot aquell producte provinent dels assentaments, que a més a més ha d'anar etiquetat. No incloure aquesta clàusula en el text definitiu de la resolució afecta el seu to i aquest detall no és menor perquè tenint en compte la violència que els colons dels assentaments infligeixen als palestins calia un text dur, contundent i amb un missatge clar que d'una vegada per totes provoqués alguna cosa més que la incomoditat d'Israel. Si la Unió Europea defensa la retirada d'Israel dels territoris ocupats ha de fer molt més que incomodar un govern que va pel món acusant de practicar una doble moral a tot aquell que gosa alçar la veu contra l'ocupació i les violacions dels drets humans que pateixen els palestins. Suècia ha estat fins ara l'únic país europeu que ha denunciat oficialment les execucions de desenes de palestins a mans de soldats i de colons des de desembre passat. Molt lluny de mostrar incomoditat,el primer ministre israelià va donar una resposta ràpida i contundent:” Aquestes declaracions són ultratjoses, escandaloses i estúpides”. La Unió Europea no hauria de fer com si no ho hagués sentit.