La mort d'éssers humans
sempre és una tragèdia siguin d'on siguin: parisencs, sirians,
iraquians, afganesos, palestins, israelians... Cal condemnar-les
totes de forma enèrgica i sense distincions. Com també cal
denunciar aquells que menystenen la vida humana i es creuen amb el
dret de manllevar-la sigui a Paris, Raqqa, Tunis, Egipte, Jerusalem o
Cisjordània.
De la mateixa manera, és
necessari anar a les causes que provoquen aquesta violència
desfermada si algun dia volem tenir un món més en pau. De les
causes que han sumit Iraq o Síria en la foscor més absoluta se n'ha
parlat i escrit molt, com també s'ha assenyalat el terrorisme
jihadista com la causa dels atacs a la capital francesa. I segons el
primer ministre israelià, Benyamin Netanyahu, aquest terrorisme és
també el culpable de les morts de civils israelians a Jerusalem i a
Cisjordània. El cap del govern israelià no entén perquè la
comunitat internacional no condemna enèrgicament els actes violents
perpetrats per palestins quan, segons ell, són la mateixa cosa:
terrorisme.
L'escalada de violència
que viu la societat israeliana i palestina aquestes darreres setmanes
s'ha de condemnar sense pal·liatius tant si es tracta d'un jove
palestí armat amb un ganivet com si es tracta d'un soldat israelià
amb una arma de foc, però el primer ministre s'equivoca i molt quan
equipara el terrorisme jihadista amb els actes desesperats de joves
palestins sobretot perquè el govern israelià no fa res més que
fomentar la desesperació, la frustració i l'odi d'uns palestins que
veuen com les seves vides, il·lusions i somnis es torcen per culpa
de l'ocupació que els engàbia, els humilia i els ofega. Les
polítiques repressives i violentes del govern israelià fomenten la
violència que protagonitzen sobretot joves palestins, que al seu
torn provoquen actes d'extrema violència per part de soldats
israelians, així com el càstig col·lectiu de tot un poble.
El primer ministre
Netanyahu té l'obligació d'analitzar les causes d'aquesta i de
totes les escalades de violència que es vénen encadenant des de fa
massa temps a Israel, Cisjordània o Gaza perquè altrament només
cal esperar la foscor més absoluta.
Moltes gràcies pel teu article Carme. Comparteixo un que vaig escriure jo: http://www.pressenza.com/es/2015/11/desmontar-las-bombas/
ResponderEliminarEn aquest mateix site hi ha molt més articles a favor de la pau i la noviolència.
Gràcies Sasha, em llegiré el teu article.
Eliminar