De quan un estat deixa de ser democràtic per llei.

El govern israelià ha presentat una  llei que molt aviat es debatrà al parlament i segurament s'aprovarà i que significarà la discriminació legal de tots els ciutadans israelians que no siguin d'origen jueu en una clara referència als ciutadans àrabs d'Israel que suposen el 20% de la població.

Aquesta llei defineix Israel com l’estat del poble jueu i com a tal dóna cabuda a qualsevol ciutadà jueu d'arreu del món però exclou els ciutadans israelians que no ho són. La llei també determina que “El Gran Israel” (Eretz Israel), que inclou Cisjordània i Gaza, és l'única pàtria històrica del poble jueu i no reconeix el fet que la mateixa terra és l'única pàtria dels palestins, els quals van ser desarrelats el 1948.

L’aprovació d’aquesta llei evidencia la impossibilitat de resoldre un conflicte quan una part es creu en possessió de l’única veritat i, per tant, exclou absolutament la veritat de l’altre i el considera inferior precisament perquè està mancat de “la veritat”.

Des de la seva fundació, l’estat d’Israel ha transmès un únic missatge a la minoria palestina, que Israel no és casa seva. El mitjà utilitzat per tots els governs hebreus per fer palès aquest missatge ha estat una profunda legislació discriminatòria, per exemple la llei de ciutadania que no permet la reunificació de famílies palestines quan un dels cònjuges és originari de Cisjordània o Gaza, o la llei que prohibeix que els municipis àrabs d'Israel commemorin la Naqba. I ara coneixem la joia de la corona d'una legislació discriminatòria i excloent: la llei que defineix l’estat com a essencialment jueu.

L’aprovació d’aquesta llei no ha sorprès la minoria palestina perquè en el seu dia a dia sempre han estat tractats com a ciutadans de segona i fins i tot alguns s’atreveixen a posar-hi sentit de l’humor amb una campanya que s’ha endegat a Facebook on conviden tothom a canviar la fotografia del perfil per un segell en hebreu on es llegeix “ciutadans de segona”. Aquesta iniciativa d'una jove palestina de Haifa està carregada de significat perquè no només denuncia la discriminació sinó que també anuncia que un estat on conviuen ciutadans jueus i ciutadans palestins, la majoria àrabs però també cristians, no pot ser alhora un estat jueu i un estat democràtic.