A les Nacions Unides les paraules, sobre el terreny els fets

Aquesta setmana ha tingut lloc la sessió d’obertura de la 69ª Assemblea General de les Nacions Unides. El primer ministre israelià, Benyamin Netanyahu, va fer com si l’ultima acció militar a Gaza que es va cobrar més de 2,000 víctimes mortals, la majoria civils, no hagués passat i quan el Secretari General Ban Ki Mun li va recriminar l'ús desmesurat de la força i l'atac contra edificis d’aquest organisme, el cap d'estat israelià va dir que Israel se sent discriminat i que és l’organització islamista Hamas qui ha de ser investigada per cometre crims de guerra. Fins i tot va etzibar que l’estat islàmic i Hamas són branques del mateix arbre verinós i que s’ha de combatre per tots els mitjans a l’abast.

Pel que fa a l’ocupació, un cop més el primer ministre va rebutjar reconéixer que existeix perquè “el poble jueu no és ocupant a la seva terra”. De la mateixa manera va rebutjar les accions desmesurades de l’excèrcit israelià que qualifica com l’excèrcit més moral que existeix avui al món.

Això sí, no va deixar d’afirmar que Israel vol la pau però que l’Autoritat Palestina la rebutja en haver format un govern de coalició amb Hamas. Queda clar, doncs, que Netanyahu vol la pau amb els palestins, però només en els termes que ell proposa. Com ha dit tantes vegades abans, Abbas podia triar entre la pau i Hamas i ha triat Hamas.

Mentre a Nova York se sentien aquestes paraules, als territoris ocupats continuava la política de desplacament forçós de la població palestina de Jerusalem Est: Al barri d'Abu Dis s'enderrocaven tres plantes d’un edifici d'habitatges que, segons sembla, no disposaven dels permisos per edificar que havia de concedir l’ajuntament de Jerusalem. Cal dir que aquetst permisos són, a la pràctica, impossibles d’obtenir com molt sovint a denunciat el Comité isarelià contra la demolició de cases (ICAHD). També a Jerusalem Est, al barri de Silwan, un grup de colons protegits per soldats israelians van entrar en set blocs d'apartaments i va fer fora les set famílies que hi vivien i que passen a engreixar el nombre de desplaçats palestins als territoris ocupats.

Tornant a l’Assemblea General, l'ambaixador palestí, Ryad Mansour, va declarar que el govern palestí presentarà una petició davant el Consell de Seguretat d'aqui a unes tres setmanes on demanarà que es fixi el novembre de 2016 com a data límit per posar fi a l’ocupació. Veurem què passarà quan la petició arribi al Consell de Seguretat, on cal recordar que els Estats Units sempre han exercit el seu dret de veto quan es tracta d’ Israel.