Una reacció previsible o la gran excusa

La reacció del govern israelià davant l’anunci d'un accord entre Al Fatah i Hamas no podia ser més previsible. El primer ministre Netanyahu fins i tot ha utilitzat les mateixes paraules que ja va fer servir el maig de 2011 quan també es va anunciar un acord entre les dues faccions palestines: “Mahmud Abbas ha de triar entre fer la pau amb Israel o fer la pau amb Hamas”. Ho vaig escriure llavors en un post en aquest mateix blog. De la mateixa manera que ja va fer llavors, Israel ha amenaçat amb no deixar fluir els diners que recapta i que corresponen a l’Autoritat Palestina, i finalment ha anunciat que si l’acord es materialitza, Israel abandonarà les converses de pau amb els palestins. Tot molt previsible. De fet, ja fa temps que crec que l’actual govern israelià no té cap interès en aquestes converses de pau que des que es van iniciar el passat mes de juliol han donat algun titular als diaris, molts viatges a la regió del secretari d’estat nordamericà, John Kerry, però res que es pugui considerar un avenç ni que sigui petit en l'actual status quo: Israel continua amb la política d’expansió dels assentaments i la vida diària de la població palestina continua patint la humiliació dels soldats israelians i de la població colona, molt especialment a la zona d’Hebron i la població de Gaza continua patint el bloqueig i els atacs de l'exèrcit israelià.

A diferència de l’any 2011, alguns partits polític israelians a l’oposició han criticat la reacció del seu govern. El Partit Laborista suggereix que en lloc de sorprendre’s pels esdeveniments, el que hauria de fer l’executiu és presentar una proposta per a un acord de pau amb els palestins que podria tenir el suport internacional, amb totes les garanties diplomàtiques i de seguretat. El partit polític Meretz va més enllà quan afirma que la decisió del gabinet de Netanyahu desenmascara la seva veritable cara del govern, que feia temps que buscava l’excusa per dinamitar les converses de pau.

Seria bo que el govern israelià tingués la voluntat de veure la reconciliació entre les dues faccions palestines com una oportunitat, sobretot si es té en compte que el mateix Abbas ha assegurat que un govern d’unitat amb Hamas reconeixeria Israel i condemnaria el terrorisme. Malauradament, en lloc de veure-ho com una oportunitat, Israel ho fa servir d’excusa per castigar i sancionar l’Autoritat Palestina, i per desmarcar-se d’unes converses de pau que tenen en el proper dimarts 29 d’abril la data de caducitat si abans cap de les dues parts demana de continuar. Mahmud Abbas ha declarat que està disposat a seguir més enllà del dia 29 sempre i quan Israel alliberi el grup de presos que havia d’ haver alliberat el març i congeli la construcció tant a Cisjordània com a Jerusalem Est.

I el govern israelià? Previsiblement ja ho ha dit amb el mantra “Abbas ha de triar entre fer la pau amb Hamas o fer la pau amb Israel”.