Quins indicadors compten a l'hora d'avançar cap a la pau?

Quins indicadors poden donar fe que es pot avançar en la resolució d’un conflicte tan complex i enquistat com és el conflicte àrab-israelià? Des de fa unes setmanes els mitjans tornen a ser altaveus de la “real politik” i així ens assabentem que Israel ha decidit alliberar un nombre de presos palestins, tot i l’oposició frontal d’una part de la seva ciutadania, com a gest que actua de bona fe, però també segurament per treure protagonisme a la nova aprovació de més construccions en els assentaments de Jerusalem Oriental. La pregunta que em faig és si a aquestes alçades algú creu que aquests gests poden ser indicadors d’alguna cosa significativa que permeti avançar i arribar a acords. Soc de la opinió que un bon indicador ha d’incidir en la vida quotidiana de les persones i que aquestes notin que s’està avançant perquè la seva vida diària millora de mica en mica, sobretot quan considerem la vida de la població palestina, tant de Cisjordània com d’Israel.

Ben lluny de notar cap millora, la vida d’Atef Ahmed, un pagès palestí de Cisjordània, només ha empitjorat des de desembre passat. La seva història és malauradament massa comú entre els pagesos que tenen terres en els límits on ara s’aixequen assentaments. Fins desembre passat Atef podia tenir cura dels seus camps i accedir-hi lliurement amb la coordinació dels guardes de seguretat de l’assentament de Sha’arei Tikva però un dia a l’arribar al camp va veure que unes excavadores estaven obrint una carretera al mig de les seves terres i inevitablement arrancant algunes de les oliveres. Ningú li va demanar permís, només se’l va informar posteriorment que la carretera era necessària per poder arribar fins a dues noves construccions a l’assentament.  Després de contactar amb l’organització Yesh Din, va presentar una queixa a la policia del districte però l’única resposta que va rebre va ser el març passat i per comunicar-li que el cas s’havia arxivat. Fets consumats!!!!

I així doncs, fins que casos com el de l’Atef Ahmed no es produeixin la vida quotidiana dels palestins continuarà configurada per la discriminació i la violació dels drets humans més fonamentals i cap altre indicador pot ser més evident i rellevant si realment es vol avançar cap a la resolució d’aquest conflicte.