La Unió Europea passa a l’acció

Aquests dies la Unió Europea ha donat un pas important en relació a Israel i els territoris ocupats. Després de mesos de declaracions, denúncies i condemnes cap al govern israelià per la seva política de consolidació i ampliació dels assentaments, per fi la Comissió Europea, què és el braç executiu de la Unió, ha aprovat unes directrius que prohibeixen a qualsevol agencia comunitària finançar o invertir en aquelles corporacions i organitzacions israelianes connectades d’alguna manera als assentaments. Si Israel vol continuar beneficiant-se dels acords amb la Unió Europea, haurà de fer constar una clàusula on s’exclouen d’aquests acords tots els assentaments dels territoris ocupats, així com  Jerusalem Est i els Alts del Golan. La reacció del primer ministre israelià no s’ha fet esperar: “Mai acceptarem ordres d’altres a l’hora de definir quines són les nostres fronteres i mai abandonarem els milers de israelians que viuen als assentaments”.

D’acord amb aquestes noves directrius, les diferents agències europees no podran proveir fons, finançar inversions, oferir beques o concedir premis a cap organisme israelià que estigui lligat directament o indirecta als assentaments i això inclou qualsevol àrea de cooperació entre la Unió Europea i Israel com ara la econòmica,  científica o cultural, així com el pla “Horitzó 2020”, un acord de cooperació entre Israel i la Unió Europea en l’àmbit de les inversions en recerca i desenvolupament i que permet a les companyies israelianes d’alta tecnologia obtenir préstecs i inversions de centenars de milions d’euros .

Davant d’aquesta nova actitud de la Unió Europea, tots els actors polítics israelians han reaccionat de la mateixa manera: El primer ministre Benyamin Netanyahu ha demanat explícitament que no es facin públiques aquestes directrius perquè fer-ho “significarà posar pals a les rodes als esforços per restablir les converses de pau amb els palestins”. En el mateix sentit s’expressava el president d’Israel, Shimon Peres quan demanava que no s’implementin unes “sancions irresponsables que sabotejaran les negociacions de pau”. O la ministra de Justícia, Tzipi Livni quan demana que la Unió Europea no prengui decisions unilaterals i és que en aquest terreny el govern d’Israel en té l’exclusivitat.

Però malgrat les peticions i demandes d’Israel, les directrius s’han fet públiques i la intenció és clara: D’ara endavant l’ocupació té un preu que Israel ha de pagar i només això ja és una molt bona notícia, tot i ser conscients que encara som lluny d’aconseguir el final de l’ocupació. Europa continuarà donant un pas endavant i dos enrere, els seus dirigents aniran molt en compte per no fer molt mal a Israel, i potser amb aquesta voluntat les noves directrius no inclouen els acords comercials vigents, però penso que tot i les possibles reserves que aquest fet pugui suscitar entre tots aquells que des de la societat civil treballem per posar fi a l’ocupació, el nou pas donat per la Unió Europea implica una sanció política i econòmica molt significativa contra la política dels assentaments.