El boicot acadèmic de Stephen Hawking

A mitjans de juny el president d’Israel, Shimon Peres, inaugurarà una conferencia internacional a Jerusalem per discutir com donar forma a un futur millor pel món, pel poble jueu i per Israel. Personalitats de renom internacional de diferents àmbits hi seran presents, des de l’expresident dels Estats Units Bill Clinton o Mikhail Gorbachev fins al premi Nobel  d’economia de 2002 Daniel Kahneman o la Cantant Barbara Streisand. Però Hi haurà una absència destacada en aquesta trobada de notables de tres dies, la del físic teòric Stephen Hawking que ha decidit no acceptar l’invitació i sumar-se així al boicot acadèmic contra Israel que promou la campanya pel boicot, la desinversió i les sancions. El científic i professor emèrit de la universitat de Cambridge va optar per unir-se a aquesta campanya i d’aquesta manera mostrar el seu rebuig a les polítiques del govern d’Israel vers els palestins.

Segons qui analitzi aquest fet, es considerarà un nou èxit de la campanya o un fet vergonyós, incompatible amb el discurs democràtic. Així és com ho qualificava el president de la conferencia, Daniel Maimon per a qui actes com el de Stephen Hawking van contra tots aquells per a qui l’esperit de llibertat és la base de la missió humana i acadèmica. Altres personalitats del món acadèmic d’Israel estan en la mateixa línea i desqualifiquen Stephen Hawking per haver-se posicionat del costat dels palestins. I l’opinió pública israeliana, què en diu? Poca cosa, o res de res perquè la població israeliana està per altres qüestions i cada dia que passa està més i més cansada de sentir parlar de l’ocupació, dels palestins, dels assentaments. Malauradament la societat civil israeliana, a excepció de petits grups d’activistes, exigeixen als seus governants que se centrin en les qüestions que els afecten directament, com les noves polítiques d’austeritat i deixin de banda el conflicte que molts consideren insoluble. Aquesta actitud posa de manifest que els israelians no volen lligar el seu futur amb la qüestió palestina però per molt que hi vulguin donar l’esquena, la “qüestió” palestina no desapareixerà i les polítiques dels seus governants continuaran marcades per “l’altre” (els palestins), i per tant el futur d’ambdós pobles seguirà lligat.