Cinc càmeres trencades

Aquest és el títol del documental dirigit pel activista palestí Emad Burnat i el cineasta israelià Guy Davidi. El títol del film fa referència a les cinc càmeres que al llarg de cinc anys va utilitzar Emad Burnat per documentar les protestes setmanals contra la construcció del mur de separació al poble palestí de Bil’in, a Cisjordània. Aquest poble va ser el primer en dur a la pràctica la resistència pacífica no-violenta contra la construcció d’un mur que s’empassa part de les terres que pertanyen a Bil’in. Emad Burnat va decidir plasmar-ho tot amb la seva càmera però en va necessitar cinc perquè els soldats israelians les hi destruïen. El resultat és un documental colpidor, un testimoni de primera ma sobre la resistència pacífica a la violència dels soldats israelians i a la dels colons, és un retrat d’una realitat tristament coneguda però també vergonyosament ignorada. Emad Burnat, un pagès de Bil’in  va començar a filmar les manifestacions setmanals en contra del mur, la resistència no-violenta contra l’arrencament d’oliveres, la detenció i la mort de veïns. Cinc anys després “Cinc càmeres trencades” ha rebut el reconeixement que es mereix en festivals com el Sundance Independent Film Festival, o el festival de cinema de Jerusalem. I ara ha estat nominada als Oscar com a millor documental. Es tracta de netejar alguna consciència? No ho sé però si el fet d’estar nominada pot servir per visualitzar la situació de setge i control que pateix la població palestina, potser Emad creurà que tanta parafernàlia haurà valgut la pena.

Ell i la seva família són a Los Angeles però la seva arribada als Estats Units de ben segur li ha recordat el tracte que rep a casa: va estar retingut a l’aeroport durant més d’una hora i apunt de ser deportat, de poc va servir la invitació nominal a la cerimònia dels Oscar que va lliurar a les autoritats. I doncs, què es pensava? Només és un pagès palestí. Tal com li va dir el cineasta Michael Moore, “Welcome to America”.