UNA NOVA DECEPCIÓ

Divendres passat el Consell de Seguretat de Nacions Unides havia d’aprovar una resolució condemnant la construcció als assentaments israelians a Cisjordània i a Jerusalem Est. Semblava que aquesta vegada la condemna es faria efectiva i Israel es trobaria totalment sol en el seu afany colonitzador.

Molts pensàvem que per primera vegada veuríem com els Estats Units, liderats per Barak Obama, no exercirien el seu dret de veto, perquè havíem sentit com el mateix Obama s’oposava als assentaments per considerar-los el principal escull per avançar en les negociacions entre les dues parts. En aquest context tots aquells que com jo volíem creure que l’administració nord-americana no cediria davant dels poderosos grups de pressió interns i que per una vegada el Consell de Seguretat seria fidel als valors de la justícia, la llibertat i la veritat, ens vàrem sentir defraudats, altra volta.

Els Estats Units van exercir el seu dret de veto en contra dels altres 14 estats membres del Consell, que van votar a favor de la resolució, i un núvol negre es va dibuixar a l’horitzó perquè d’aquesta manera el govern d’Israel i la seva empresa colonial surten reforçades, mentre el poble palestí continuarà contemplant com les excavadores engoleixen més i més terra, sabent que de poc serveix portar les seves justes peticions al Consell de Seguretat de Nacions Unides perquè  els ha caigut la vena dels ulls i ja no creuen en les paraules condemnatòries de l’administració que lidera Barak Obama.

Sincerament penso que els Estats Units s’han equivocat en la seva decisió, per molt que es justifiquin en termes com ara que aprovar una resolució com aquesta dificultaria encara més reiniciar les negociacions perquè el tema dels assentaments és només una de les qüestions a negociar i condemnar-ho no ajudaria el procés de pau. Que no veuen que és precisament la negativa a congelar la construcció el que ha aturat les negociacions? El poble palestí ho va dir alt i clar: no tornarem a la taula de negociacions mentre no s’aturi la construcció d’assentaments a Cisjordània i a Jerusalem Est. Al mateix temps crec que la posició nord-americana no ajuda gens ni mica Israel, ans al contrari, l’aïlla  cada cop més de la realitat a què tard o d’hora haurà de fer front, tenint en compte les tempestes socials i polítiques que s’estan produint a la zona.