QUINA EDUCACIÓ A ISRAEL?

Hi ha una escola a l’àrea de Galilea,  a Israel, on nens i nenes jueus i àrabs comparteixen aula, mestres, pati, projectes escolars, experiències personals, dubtes, pors, desitjos i somnis; una escola inclusiva i bilingüe, on tots els membres de la comunitat educativa tenen clara una cosa: conviure per entendre, escoltar l’altre per tal de poder entendre el seu neguit, la seva por, la seva  desconfiança i d’aquesta manera teixir un reconeixement mutu que porti a una veritable convivència.

És natural que els qui llegiu aquest post us pregunteu: I què té de particular una escola d’aquestes característiques? De fet, la majoria d’escoles que coneixem a casa nostra són inclusives, si més no ho intenten. A Israel, però, la realitat és ben diferent, ja que el sistema educatiu oficial no permet als nens àraboisraelians assistir a escoles jueves i cap família jueva portaria els seus fills a una escola àrab, entre altres motius perquè el ministeri d’educació no dedica gaires recursos a les escoles àrabs tot i estar sota la seva responsabilitat, mentre que les escoles jueves gaudeixen de les dotacions necessàries per garantir una bona formació.

I és en mig d’aquesta realitat segregadora que pren forma la voluntat d’alguns pares i mares de fer les coses d’una altra manera. Pares i mares amb la determinació que els seus fills creixin sense por cap a aquell a qui es considera enemic; perquè l’han conegut, hi han conviscut, han après la seva llengua i han escoltat la seva part de la història, la història que va dur, per a uns,  a la creació de l’estat d’Israel, i, per als altres,  a l’expulsió de centenars de milers de palestins. I tot això amb l’esperança que quan aquests nens siguin adults puguin viure i conviure els uns al costat dels altres, ja sigui en un sol estat o en dos.

És evident que l’existència d’aquests tipus d’escoles és minoritari a Israel (en total són cinc o sis escoles entre educació infantil i primària) i que dificilment poden crear tendència en mig d’una societat que, temorosa de perdre la seva identitat, prefereix mantenir-se apartada dels que són diferents. Però vull creure que els petits gestos són valuosos i que actuar localment pot tenir certa repercussió global, si no a curt, sí a mig i llarg termini. Aquestes escoles representen uns grans de sorra que, tot i no ser  visibles a primer cop d’ull, són imprescindibles per a aquells, que, com jo, creuen que l’educació ha de ser el motor de la transformació social. I Israel necessita aquesta educació per poder avançar cap a una veritable pau.