La Unió Europea tenia
apunt una resolució de condemna inequívoca contra els assentaments
de colons jueus a Cisjordània, Jerusalem Est i els Alts del Golan.
L'esborrany d'aquesta resolució especificava clarament la distinció
entre Israel i els assentaments i deixava molt clar que els acords
entre la Unió Europea i Israel només s'aplicarien a l'estat
d'Israel i no als assentaments. Tots els membres de la Unió estarien
compromesos a fer complir la legislació vigent i els acords
comercials pel que fa als productes provinents dels assentaments. En
aquest sentit l'esborrany reafirma la decisió d'etiquetar aquests
productes però també deixa clar que això no significa un boicot
perquè la Unió Europea no hi dóna suport de cap manera.
Aquesta resolució estava
apunt per ser aprovada dilluns passat pel Consell de ministres
d'afers exteriors de la Unió Europea però, com ja ha passat altres
vegades, la maquinària diplomàtica israeliana es va posar a
treballar incansablement durant tot el cap de setmana per tal que es
rebaixés el to de la resolució, sobretot pel que fa a la clàusula
on es demana als estats membres de la Unió que facin una clara
“distinció” entre Israel i els assentaments. Finalment, aquesta
clàusula ha estat retirada del text definitiu.
Qualsevol resolució ha
de ser aprovada per consens i aquesta, en el seu format original, es
va trobar amb l'oposició d'un grup de quatre països -Grècia,
Romania, Hongria i Polònia- que demanaven que la resolució es
retirés. El primer ministre israelià, Benyamin Netanyahu va trucar
personalment als ministres d'afers exteriors i a alguns líders
d'aquests països per reforçar els esforços diplomàtics
israelians, que finalment van aconseguir provocar una divisió entre
els estats membres de la Unió.
La responsable d'afers
exteriors de la Unió Europea, Federica Mogherini, no va tenir més
remei que acceptar una rebaixa en el to de la resolució si volia que
aquesta s'acabés aprovant i per tant implementant.
Possiblement el fons de
la resolució no ha variat sensiblement perquè manté la negativa
que els acords bilaterals entre la Unió Europea i Israel s'apliquin
també als territoris ocupats l'any 1967, però la tria de les
paraules és important perquè suposen una intencionalitat. La
utilització del terme “distinció” obliga a diferenciar i per
tant a discriminar tot aquell producte provinent dels assentaments,
que a més a més ha d'anar etiquetat. No incloure aquesta clàusula
en el text definitiu de la resolució afecta el seu to i aquest
detall no és menor perquè tenint en compte la violència que els
colons dels assentaments infligeixen als palestins calia un text dur,
contundent i amb un missatge clar que d'una vegada per totes
provoqués alguna cosa més que la incomoditat d'Israel. Si la Unió
Europea defensa la retirada d'Israel dels territoris ocupats ha de
fer molt més que incomodar un govern que va pel món acusant de
practicar una doble moral a tot aquell que gosa alçar la veu contra
l'ocupació i les violacions dels drets humans que pateixen els
palestins. Suècia ha estat fins ara l'únic país europeu que ha
denunciat oficialment les execucions de desenes de palestins a mans
de soldats i de colons des de desembre passat. Molt lluny de mostrar
incomoditat,el primer ministre israelià va donar una resposta
ràpida i contundent:” Aquestes declaracions són ultratjoses,
escandaloses i estúpides”. La Unió Europea no hauria de fer com
si no ho hagués sentit.
