La por com a victòria.

El resultat de les darreres eleccions a Israel ha deixat una part de la població del país en estat de shock perquè creia que el que era fins dimarts passat primer ministre, Benyamin Netanyahu, seria derrotat com indicaven totes les enquestes i no ha estat així gràcies, en bona part, als vots que ha obtingut d'una minoria votant de partits minoritaris ultraortodoxos i nacionalistes que pràcticament ha perdut la seva representació parlamentària. I aquest gir d'última hora en la intenció de vot es deu principalment a la promesa que el líder del parit Likud va fer poques hores abans que s'obrissin els col·legis electorals el passat 17 de març. Benyamin Netanyahu va prometre que no hi hauria un estat palestí durant el seu mandat. A aquesta promesa s'hi afegeix el vídeo que el líder del Likud va penjar al seu facebook, on ell mateix senyalava un mapa de la zona i, utilitzant un llenguatge pròpi d'un militar, avisava que “els votants àrabs estaven avançant en massa cap als col·legis electorals” i que calia aturar aquest enemic. Es referia, clarament, al 20% de l'electorat israelià que és la població palestina d'Israel.

Pel que sembla a Israel no treu el son a ningú que un candidat a la reelecció pugui utilitzar aquests tipus de missatges immorals per guanyar vots i, per tant, cal preguntar-se si els que esperaven que el primer ministre fes les maletes estan més decebuts amb Netanyahu o amb la majoria isareliana que l'ha votat. La por i la bel·ligerància per mantenir aquest sentiment a ratlla han guanyat la partida als que desitjaven un canvi, ni que fos només en les formes.

També hi ha ciutadans a Israel que opinien que és millor així perquè Netanyahu deixa al descobert de manera clara la realitat del país, un primer ministre que diu sense embuts que no hi haurà un estat palestí i que la minoria àrab d'Israel no són veritables ciutadans d'Israel. Aquestes mateixes veus opinen que un lideratge laborista (Unió sionista) només variaria en les formes, que es tornaria al vell discurs d'aconseguir un acord amb els palestins però, que en realitat, es faria tot el possible per impedir la creació d'un estat palestí.

Davant d'aquesta realitat, les poques veus a Israel que demanen que es posi fi a l'ocupació es pregunten com és que el país ha pogut caure tan baix i pel que fa als palestins ara podran argumentar amb contundència que no hi ha un soci israelià amb quí negociar la pau.