El
govern israelià ha presentat una llei que molt aviat es debatrà
al parlament i segurament s'aprovarà i que significarà la
discriminació legal de tots els ciutadans israelians que no siguin
d'origen jueu en una clara referència als ciutadans àrabs d'Israel
que suposen el 20% de la població.
Aquesta
llei defineix Israel com l’estat del
poble jueu i com a tal dóna cabuda a qualsevol ciutadà jueu d'arreu
del món però exclou els ciutadans israelians que no ho són. La
llei també determina que “El Gran Israel” (Eretz Israel), que
inclou Cisjordània i Gaza, és l'única pàtria històrica del poble
jueu i no reconeix el fet que la mateixa terra és l'única pàtria
dels palestins, els quals van ser desarrelats el 1948.
L’aprovació
d’aquesta llei evidencia la
impossibilitat de resoldre un conflicte quan una part es creu en
possessió de l’única veritat i, per tant, exclou absolutament la
veritat de l’altre i el considera inferior precisament perquè està
mancat de “la veritat”.
Des
de la seva fundació, l’estat d’Israel
ha transmès un únic missatge a la minoria palestina, que Israel no
és casa seva. El mitjà utilitzat per tots els governs hebreus per
fer palès aquest missatge ha estat una profunda legislació
discriminatòria, per exemple la llei de ciutadania que no permet la
reunificació de famílies palestines quan un dels cònjuges és
originari de Cisjordània o Gaza, o la llei que prohibeix que els
municipis àrabs d'Israel commemorin la Naqba. I ara coneixem la joia
de la corona d'una legislació discriminatòria i excloent: la llei
que defineix l’estat com a essencialment jueu.
L’aprovació
d’aquesta llei no ha sorprès la minoria
palestina perquè en el seu dia a dia sempre han estat tractats com a
ciutadans de segona i fins i tot alguns s’atreveixen a posar-hi
sentit de l’humor amb una campanya que s’ha endegat a Facebook on
conviden tothom a canviar la fotografia del perfil per un segell en
hebreu on es llegeix “ciutadans de segona”. Aquesta iniciativa
d'una jove palestina de Haifa està carregada de significat perquè
no només denuncia la discriminació sinó que també anuncia que un
estat on conviuen ciutadans jueus i ciutadans palestins, la majoria
àrabs però també cristians, no pot ser alhora un estat jueu i un
estat democràtic.
