Aquesta
setmana ha tingut lloc la sessió d’obertura de la 69ª Assemblea
General de les Nacions Unides. El primer ministre israelià, Benyamin
Netanyahu, va fer com si l’ultima acció militar a Gaza que es va
cobrar més de 2,000 víctimes mortals, la majoria civils, no hagués
passat i quan el Secretari General Ban Ki Mun li va recriminar l'ús
desmesurat de la força i l'atac contra edificis d’aquest
organisme, el cap d'estat israelià va dir que Israel se sent
discriminat i que és l’organització islamista Hamas qui ha de
ser investigada per cometre crims de guerra. Fins i tot va etzibar
que l’estat islàmic i Hamas són branques del mateix arbre verinós
i que s’ha de combatre per tots els mitjans a l’abast.
Pel
que fa a l’ocupació, un cop més el primer ministre va rebutjar
reconéixer que existeix perquè “el poble jueu no és ocupant a la
seva terra”. De la mateixa manera va rebutjar les accions
desmesurades de l’excèrcit israelià que qualifica com l’excèrcit
més moral que existeix avui al món.
Això
sí, no va deixar d’afirmar que Israel vol la pau però que
l’Autoritat Palestina la rebutja en haver format un govern de
coalició amb Hamas. Queda clar, doncs, que Netanyahu vol la pau amb
els palestins, però només en els termes que ell proposa. Com ha dit
tantes vegades abans, Abbas podia triar entre la pau i Hamas i ha
triat Hamas.
Mentre
a Nova York se sentien aquestes paraules, als territoris ocupats
continuava la política de desplacament forçós de la població
palestina de Jerusalem Est: Al barri d'Abu Dis s'enderrocaven tres
plantes d’un edifici d'habitatges que, segons sembla, no disposaven
dels permisos per edificar que havia de concedir l’ajuntament de
Jerusalem. Cal dir que aquetst permisos són, a la pràctica,
impossibles d’obtenir com molt sovint a denunciat el Comité
isarelià contra la demolició de cases (ICAHD). També a Jerusalem
Est, al barri de Silwan, un grup de colons protegits per soldats
israelians van entrar en set blocs d'apartaments i va fer fora les
set famílies que hi vivien i que passen a engreixar el nombre de
desplaçats palestins als territoris ocupats.
Tornant
a l’Assemblea General, l'ambaixador palestí, Ryad Mansour, va
declarar que el govern palestí presentarà una petició davant el
Consell de Seguretat d'aqui a unes tres setmanes on demanarà que es
fixi el novembre de 2016 com a data límit per posar fi a
l’ocupació. Veurem què passarà quan la petició arribi al
Consell de Seguretat, on cal recordar que els Estats Units sempre han
exercit el seu dret de veto quan es tracta d’ Israel.
