El
segrest de tres adolescents israelians quan tornaven a casa seva en
un assentament de Cisjordània, va desfermar totes alarmes i les pors
en un poble -el jueu- que en moments com aquests torna a veure la
seva existència com a col·lectiu en perill. Com a reacció, la
societat israeliana es mostra com un gueto fortament armat, sense cap
mena de compassió cap a altri i incapaç de pensar racionalment.
Al
capdavant d'aquest poble hi ha el govern que ha fet arribar la seva
propaganda a proporcions increïbles. Pràcticament la totalitat dels
mitjans escrits han estat dedicats únicament a les operacions
militars, i la ràdio i la televisió
han ampliat aquesta cobertura
mediàtica amb emissions en directe durant 24 hores i un dia i un
altre. Pobre del periodista que gosi trencar l'única veu possible!
Les fonts oficials militars s'encarreguen de silenciar-lo o
minimitzar-lo.
Aquest
“estat d'emergència nacional ” es va posar en marxa poques hores
després que el govern de Netanyahu tingués
notícies del segrest dels tres joves colons. Sense cap mena de
prova, el cap de govern va declarar públicament que Hamas era
darrere de la desaparició dels nois i tot seguit es va posar en
marxa una operació que encara dura avui amb l'objectiu de fer fora
Hamas de Cisjordània i, en última instància,
convèncer Mahmud Abbas de la
conveniència de trencar el recent govern de coalició
del seu partit
amb la formació que governa la
franja de Gaza.
Una
nit i una altra, grups de soldats fortament armats han entrat a les
cases, han atemorit criatures i dones i s'han endut els homes
emmanillats;
centenars de persones -entre les que hi ha mestres, treballadors
socials, polítics locals- ja són a les presons israelianes
senzillament perquè tenen relació amb la xarxa social i política
de Hamas. Fa setmanes que soldats israelians fan escorcolls casa per
casa a Cisjordània, moltes vegades en incursions nocturnes;
realitzen operacions a Gaza amb l'objectiu de liquidar combatents del
grup islamista i mentrestant tot un poble viu atemorit
per saber-se objecte
d'aquest càstig
col·lectiu
que el govern israelià està
perpetrant en contra de la legalitat internacional i de la Convenció
de Ginebra. Malauradament no és la primera vegada que l'exèrcit
israelià fa servir aquesta herència del Mandat britànic per
castigar tot un poble, el palestí. I pel que fa a l'altre poble, el
jueu, el seu govern l'ha fet hostatge d'aquest gueto on l'ha
arraconat, i l'ha convençut que el món sencer és antisemíta
perquè no li dóna obertament suport en aquesta partida.
Un clar exemple d'aquesta suposada
hostilitat internacional és la
rebuda freda que els familiars dels tres nois van tenir a la seu de
Nacions Unides a Ginebra.
Només
hi ha una via possible per tal que en aquesta partida i en altres que
s'han jugat i es jugaran, els dos pobles no hi perdin més que el
molt que ja hi han perdut: acabar amb l'ocupació.