La
reacció del govern israelià davant l’anunci d'un accord entre Al
Fatah i Hamas no podia ser més previsible. El primer ministre
Netanyahu fins i tot ha utilitzat les mateixes paraules que ja va fer
servir el maig de 2011 quan també es va anunciar un acord entre les
dues faccions palestines: “Mahmud Abbas ha de triar entre fer la
pau amb Israel o fer la pau amb Hamas”. Ho vaig escriure llavors en
un post en aquest mateix blog. De la mateixa manera que ja va fer
llavors, Israel ha amenaçat amb no deixar fluir els diners que
recapta i que corresponen a l’Autoritat Palestina, i finalment ha
anunciat que si l’acord es materialitza, Israel abandonarà les
converses de pau amb els palestins. Tot molt previsible. De fet, ja
fa temps que crec que l’actual govern israelià no té cap interès
en aquestes converses de pau que des que es van iniciar el passat mes
de juliol han donat algun titular als diaris, molts viatges a la
regió del secretari d’estat nordamericà, John Kerry, però res
que es pugui considerar un avenç ni que sigui petit en l'actual
status quo: Israel continua amb la política d’expansió dels
assentaments i la vida diària de la població palestina continua
patint la humiliació dels soldats israelians i de la població
colona, molt especialment a la zona d’Hebron i la població de Gaza continua patint el bloqueig i els atacs de l'exèrcit israelià.
A
diferència de l’any 2011, alguns partits polític israelians a
l’oposició han criticat la reacció del seu govern. El Partit
Laborista suggereix que en lloc de sorprendre’s pels esdeveniments,
el que hauria de fer l’executiu és presentar una proposta per a un
acord de pau amb els palestins que podria tenir el suport
internacional, amb totes les garanties diplomàtiques i de seguretat.
El partit polític Meretz va més enllà quan afirma que la decisió
del gabinet de Netanyahu desenmascara la seva veritable cara del
govern, que feia temps que buscava l’excusa per dinamitar les
converses de pau.
Seria
bo que el govern israelià tingués la voluntat de veure la
reconciliació entre les dues faccions palestines com una
oportunitat, sobretot si es té en compte que el mateix Abbas ha
assegurat que un govern d’unitat amb Hamas reconeixeria Israel i
condemnaria el terrorisme. Malauradament, en lloc de veure-ho com una
oportunitat, Israel ho fa servir d’excusa per castigar i sancionar
l’Autoritat Palestina, i per desmarcar-se d’unes converses de pau
que tenen en el proper dimarts 29 d’abril la data de caducitat si
abans cap de les dues parts demana de continuar. Mahmud Abbas ha
declarat que està disposat a seguir més enllà del dia 29 sempre i
quan Israel alliberi el grup de presos que havia d’ haver alliberat
el març i congeli la construcció tant a Cisjordània com a
Jerusalem Est.
I
el govern israelià? Previsiblement ja ho ha dit amb el mantra “Abbas
ha de triar entre fer la pau amb Hamas o fer la pau amb Israel”.
