Negociacions de pau, negociacions de què?

Jo ja he perdut el compte de les ocasions en què s'ha parlat de negociacions de pau a l'Orient Mitjà entre israelians i palestins, de les vegades que els uns i els altres s'han acusat mutuament de fer-les fracasar, i dels diferents actors internacionals que s'hi han implicat. Aquestes últimes setmanes ho hem tornat a sentir: Netanyahu demana a Barack Obama que pressioni Mahmud Abbas perquè faci més concessions i aquest afirma que als palestins ja no els queda res més per concedir.

Però Israel no afluixa davant dels Estats Units, perquè considera que ja ha donat prou mostres de voler avançar cap a un acord marc amb els palestins, mentre que aquests no cedeixen en qüestions tan importants per a Israel com és el reconeixement de l'estat hebreu com un estat jueu. Si el govern israelià no aparca aquesta demanda, les negociacions tornaran a caure en un punt mort perquè Mahmud Abbas no pot menystenir el 20% de la població d'Israel, que és Palestina, així com tampoc no pot obviar la imparable construcció d'habitatges als assentaments que segurament suposa l'obstacle més gran a l'hora de continuar les negociacions més enllà del proper mes d'abril.

Els fets són inqüestionables: des de l'ultim govern de Netanyahu, la construcció a Cisjordània s’ha accelerat. El 2013 va augmentar un 123% respecte l’any anterior. Aquestes són les mostres de voler avançar cap a un acord marc amb els palestins? Els 2534 nous habitatges als assentaments de Cisjordània són la contribució del govern israelià a les negociacions? Francament, quan un govern sap que aturar les construccions a Jerusalem Est o a qualsevol altre indret dels territoris ocupats significaria un pas molt important per fer avançar les negociacions, però fa justament el contrari, només pot voler dir que vol perpetuar l'status quo i que l’ocupació és un fi en si mateix.

Davant d’aquesta realitat, com es pot avançar? Els palestins semblen disposats a seguir amb les negociacions si Israel s’avé a congelar la construcció als assentaments, però els fets quasi diaris demostren que això no succeirà i per tant som on erem i on probablement serem quan d'aqui un temps algun actor internacional estigui disposat a mediar entre israelians i palestins amb l'objectiu de rellançar unes negociacions -de què?-