Quins indicadors poden donar fe que es pot avançar en la resolució d’un
conflicte tan complex i enquistat com és el conflicte àrab-israelià? Des de fa
unes setmanes els mitjans tornen a ser altaveus de la “real politik” i així ens
assabentem que Israel ha decidit alliberar un nombre de presos palestins, tot i
l’oposició frontal d’una part de la seva ciutadania, com a gest que actua de
bona fe, però també segurament per treure protagonisme a la nova aprovació de
més construccions en els assentaments de Jerusalem Oriental. La pregunta que em
faig és si a aquestes alçades algú creu que aquests gests poden ser indicadors
d’alguna cosa significativa que permeti avançar i arribar a acords. Soc de la
opinió que un bon indicador ha d’incidir en la vida quotidiana de les persones
i que aquestes notin que s’està avançant perquè la seva vida diària millora de
mica en mica, sobretot quan considerem la vida de la població palestina, tant
de Cisjordània com d’Israel.
Ben lluny de notar cap millora, la vida d’Atef Ahmed, un pagès palestí de
Cisjordània, només ha empitjorat des de desembre passat. La seva història és
malauradament massa comú entre els pagesos que tenen terres en els límits on
ara s’aixequen assentaments. Fins desembre passat Atef podia tenir cura dels
seus camps i accedir-hi lliurement amb la coordinació dels guardes de seguretat
de l’assentament de Sha’arei Tikva però un dia a l’arribar al camp va veure que
unes excavadores estaven obrint una carretera al mig de les seves terres i
inevitablement arrancant algunes de les oliveres. Ningú li va demanar permís,
només se’l va informar posteriorment que la carretera era necessària per poder
arribar fins a dues noves construccions a l’assentament. Després de contactar amb l’organització Yesh
Din, va presentar una queixa a la policia del districte però l’única resposta
que va rebre va ser el març passat i per comunicar-li que el cas s’havia
arxivat. Fets consumats!!!!
I així doncs, fins que casos com el de l’Atef Ahmed no es produeixin la
vida quotidiana dels palestins continuarà configurada per la discriminació i la
violació dels drets humans més fonamentals i cap altre indicador pot ser més
evident i rellevant si realment es vol avançar cap a la resolució d’aquest
conflicte.
