Aquests dies la Unió Europea ha
donat un pas important en relació a Israel i els territoris ocupats. Després de
mesos de declaracions, denúncies i condemnes cap al govern israelià per la seva
política de consolidació i ampliació dels assentaments, per fi la Comissió
Europea, què és el braç executiu de la Unió, ha aprovat unes directrius que
prohibeixen a qualsevol agencia comunitària finançar o invertir en aquelles
corporacions i organitzacions israelianes connectades d’alguna manera als
assentaments. Si Israel vol continuar beneficiant-se dels acords amb la Unió
Europea, haurà de fer constar una clàusula on s’exclouen d’aquests acords tots
els assentaments dels territoris ocupats, així com Jerusalem Est i els Alts del Golan. La
reacció del primer ministre israelià no s’ha fet esperar: “Mai acceptarem
ordres d’altres a l’hora de definir quines són les nostres fronteres i mai
abandonarem els milers de israelians que viuen als assentaments”.
D’acord amb aquestes noves
directrius, les diferents agències europees no podran proveir fons, finançar
inversions, oferir beques o concedir premis a cap organisme israelià que estigui
lligat directament o indirecta als assentaments i això inclou qualsevol àrea de
cooperació entre la Unió Europea i Israel com ara la econòmica, científica o cultural, així com el pla “Horitzó
2020”, un acord de cooperació entre Israel i la Unió Europea en l’àmbit de les
inversions en recerca i desenvolupament i que permet a les companyies
israelianes d’alta tecnologia obtenir préstecs i inversions de centenars de
milions d’euros .
Davant d’aquesta nova actitud de
la Unió Europea, tots els actors polítics israelians han reaccionat de la
mateixa manera: El primer ministre Benyamin Netanyahu ha demanat explícitament
que no es facin públiques aquestes directrius perquè fer-ho “significarà posar
pals a les rodes als esforços per restablir les converses de pau amb els
palestins”. En el mateix sentit s’expressava el president d’Israel, Shimon
Peres quan demanava que no s’implementin unes “sancions irresponsables que
sabotejaran les negociacions de pau”. O la ministra de Justícia, Tzipi Livni
quan demana que la Unió Europea no prengui decisions unilaterals i és que en
aquest terreny el govern d’Israel en té l’exclusivitat.
Però malgrat les peticions i
demandes d’Israel, les directrius s’han fet públiques i la intenció és clara: D’ara
endavant l’ocupació té un preu que Israel ha de pagar i només això ja és una
molt bona notícia, tot i ser conscients que encara som lluny d’aconseguir el
final de l’ocupació. Europa continuarà donant un pas endavant i dos enrere, els
seus dirigents aniran molt en compte per no fer molt mal a Israel, i potser amb
aquesta voluntat les noves directrius no inclouen els acords comercials vigents,
però penso que tot i les possibles reserves que aquest fet pugui suscitar entre
tots aquells que des de la societat civil treballem per posar fi a l’ocupació,
el nou pas donat per la Unió Europea implica una sanció política i econòmica
molt significativa contra la política dels assentaments.
