A mitjans de juny el president d’Israel, Shimon Peres,
inaugurarà una conferencia internacional a Jerusalem per discutir com donar
forma a un futur millor pel món, pel poble jueu i per Israel. Personalitats de
renom internacional de diferents àmbits hi seran presents, des de l’expresident
dels Estats Units Bill Clinton o Mikhail Gorbachev fins al premi Nobel d’economia de 2002 Daniel Kahneman o la
Cantant Barbara Streisand. Però Hi haurà una absència destacada en aquesta
trobada de notables de tres dies, la del físic teòric Stephen Hawking que ha
decidit no acceptar l’invitació i sumar-se així al boicot acadèmic contra
Israel que promou la campanya pel boicot, la desinversió i les sancions. El
científic i professor emèrit de la universitat de Cambridge va optar per
unir-se a aquesta campanya i d’aquesta manera mostrar el seu rebuig a les
polítiques del govern d’Israel vers els palestins.
Segons qui analitzi aquest fet, es considerarà un nou
èxit de la campanya o un fet vergonyós, incompatible amb el discurs democràtic.
Així és com ho qualificava el president de la conferencia, Daniel Maimon per a
qui actes com el de Stephen Hawking van contra tots aquells per a qui l’esperit
de llibertat és la base de la missió humana i acadèmica. Altres personalitats
del món acadèmic d’Israel estan en la mateixa línea i desqualifiquen Stephen
Hawking per haver-se posicionat del costat dels palestins. I l’opinió pública
israeliana, què en diu? Poca cosa, o res de res perquè la població israeliana
està per altres qüestions i cada dia que passa està més i més cansada de sentir
parlar de l’ocupació, dels palestins, dels assentaments. Malauradament la
societat civil israeliana, a excepció de petits grups d’activistes, exigeixen
als seus governants que se centrin en les qüestions que els afecten
directament, com les noves polítiques d’austeritat i deixin de banda el
conflicte que molts consideren insoluble. Aquesta actitud posa de manifest que
els israelians no volen lligar el seu futur amb la qüestió palestina però per
molt que hi vulguin donar l’esquena, la “qüestió” palestina no desapareixerà i
les polítiques dels seus governants continuaran marcades per “l’altre” (els
palestins), i per tant el futur d’ambdós pobles seguirà lligat.
