Aquest és el títol del documental dirigit pel activista
palestí Emad Burnat i el cineasta israelià Guy Davidi. El títol del film fa
referència a les cinc càmeres que al llarg de cinc anys va utilitzar Emad
Burnat per documentar les protestes setmanals contra la construcció del mur de
separació al poble palestí de Bil’in, a Cisjordània. Aquest poble va ser el
primer en dur a la pràctica la resistència pacífica no-violenta contra la
construcció d’un mur que s’empassa part de les terres que pertanyen a Bil’in.
Emad Burnat va decidir plasmar-ho tot amb la seva càmera però en va necessitar
cinc perquè els soldats israelians les hi destruïen. El resultat és un documental
colpidor, un testimoni de primera ma sobre la resistència pacífica a la
violència dels soldats israelians i a la dels colons, és un retrat d’una
realitat tristament coneguda però també vergonyosament ignorada. Emad Burnat,
un pagès de Bil’in va començar a filmar
les manifestacions setmanals en contra del mur, la resistència no-violenta contra
l’arrencament d’oliveres, la detenció i la mort de veïns. Cinc anys després “Cinc
càmeres trencades” ha rebut el reconeixement que es mereix en festivals com el
Sundance Independent Film Festival, o el festival de cinema de Jerusalem. I ara
ha estat nominada als Oscar com a millor documental. Es tracta de netejar
alguna consciència? No ho sé però si el fet d’estar nominada pot servir per
visualitzar la situació de setge i control que pateix la població palestina,
potser Emad creurà que tanta parafernàlia haurà valgut la pena.
Ell i la seva família són a Los Angeles però la seva
arribada als Estats Units de ben segur li ha recordat el tracte que rep a casa:
va estar retingut a l’aeroport durant més d’una hora i apunt de ser deportat,
de poc va servir la invitació nominal a la cerimònia dels Oscar que va lliurar
a les autoritats. I doncs, què es pensava? Només és un pagès palestí. Tal com
li va dir el cineasta Michael Moore, “Welcome to America”.
