Aquests dies els mitjans de comunicació alemanys i israelians treuen fum arran d’un poema escrit pel premi Nobel de literatura alemany Günter Grass titulat El que s’ha de dir. I no només els mitjans sinó sobretot i molt particularment l’ambaixada israeliana, algunes forces polítiques alemanyes, la comunitat jueva d’aquest país i, és clar, el govern israelià.
El poema de Günter Grass “ha de dir” el que no es pot dir en el seu país sense que et qualifiquin d’antisemita , i és que qualsevol situació en la qual un ciutadà alemany s’atreveix a criticar Israel és automàticament titllat d’aquesta manera perquè sembla que aquest país sigui incapaç d’assumir i perdonar-se el seu passat sinó és disculpant qualsevol política del govern d’Israel. Durant dècades qualsevol crítica d’Israel s’ha considerat il·legítima i impròpia i penso que ja era hora que algú s’atrevís a transgredir.
El poema de Grass http://elbarrancblanc.blogspot.com.es/2012/04/el-que-sha-de-dir-gunter-grass.html (versió catalana) http://www.bild.de/politik/inland/guenter-grass/was-gesagt-werden-muss-23508374.bild.html (versió original en alemany) potser exagera quan diu que Israel podria destruir el poble iranià, però també diu veritats que la comunitat internacional no s’atreveix ni a insinuar, com ara el perill real que el poder atòmic d’Israel suposa per una ja fràgil pau mundial, o la manca de supervisió i inspecció adients dels seus arsenals nuclears, mentre s’exigeix que l’ Iran hi accedeixi .
Després de la publicació d’aquest poema Israel ha declarat Günter Grass persona non grata, tal com ho va fer fa un temps amb Jose de Sousa Saramago arran d’unes declaracions després de la seva visita a Cisjordània quan va equiparar el que passava allà amb Auschwitz. Més enllà de l’obvia exageració, Saramago va afegir que Israel no pot esperar que se’l excusi per qualsevol patiment que infligeix als palestins en nom del seu propi patiment, en una clara referència al fet de viure sota l’ombra de l’holocaust. Ni Saramago ni Grass són antisemites, només estan expressant el sentir de molta gent.
És la vella trampa, Carme. Si critiques la política d'un estat aquest et titlla d'enemic del seu poble. Jo aquests dies vaig difonen el web israellovesiran, imagino que la coneixes. Gràcies pel post!
ResponderEliminarSí, la veritat és que veient la bronca me'l vaig tornar a llegir i em costa d'entendre.
ResponderEliminarPot agradar o no en Grass, però el poema en si no sé veure-li cap pega. Potser no sembla ser conscient que el règim iranià ha fet declaracions molt dures contra la simple existència d'Israel però, per la resta, és un poema d'una obvietat tant elemental...
En fi, paciència!
merci pel post