L’anunci, dijous passat, de la reconciliació entre Hamas i Al Fatah no ha deixat ningú indiferent. Israel ja ha declarat que el govern de Ramallah ha comés un error fatal amb aquesta acció i que un govern interí d’unitat nacional entre ambdues faccions palestines pot entorpir seriosament la formació d’un estat palestí. Netanyahu, per la seva part, s’ha afanyat a declarar que l’Autoritat Palestina ha de triar entre Hamas i Israel perquè no és possible la pau amb Hamas i a més pretendre la pau amb Israel. El partit polític Likud ha anat més enllà en les sevs declaracions i assenyala que mentre Israel estén la mà per la pau, l’AP l’estén als terroristes.
El neguit per part d’Israel és comprensible, però si realment es vol desencallar el procés de pau i avançar cap a la constitució de dos estats, s’ha d’acceptar que Hamas representa una part important del poble palestí i ningú no pot ignorar aquest fet, ni Israel, ni els Estats Units, ni la comunitat internacional. Cal veure com es materialitza la reconciliació entre Hamas i Al Fatah, que formarà part del futur govern interí fins que arribin les eleccions. Crec que és el poble palestí quí ha d’exigir un bon govern d’unitat que abandoni l’ús de la violència i que reconegui l’existència de l’estat d’Israel. Són en aquests moments dues condicions imprescindibles; i no només per tal que Israel no tingui cap excusa per acceptar el nou interlocutor, sinó sobretot perquè els palestins necessiten abandonar la violència –de fet ja és així majoritàriament– per poder entreveure una escletxa de llum en les seves vides i poder tornar a somiar que efectivament pertanyen a un poble, una terra, que donarà com a fruit un estat que podran considerar propi.
És l’única via possible: sense violència s’adquireix legitimitat per exigir els drets inalienables com a ésser humà i com a poble, amb violència només es perpetua el sofriment com a ésser humà i com a poble. Vull creure que els ciutadans i ciutadanes palestins que majoritàriament volen viure en pau seran prou forts per exigir dels seus futurs nous governants un NO rotund a la violència.
Hola Carme. Penso que tens tota la raó i que, tal com dius, cal dir ben alt que la noviolència és més pragmàtica que la violència.
ResponderEliminarJo no sóc noviolent per moralista (bé, potser una mica sí). Crec en la noviolència perquè és més útil, pràctica i ràpida per aconseguir la justícia.