Quan
aquest estiu vaig decidir viatjar a Palestina a participar en un
programa educatiu a la universitat Al-Najah de Nablus no sabia massa
bé què em trobaria i si podria copsar de primera mà com la
societat palestina viu les seves vides diàries i qüotidianes
malgrat la duresa de l'ocupació israeliana.
Només
em van caler unes hores per adonar-me que aquesta seria una
experiència única a l'alçada del que esperava i més. El contacte
diari amb els joves estudiants de la universitat i els voluntaris
locals va oferir-me la oportunitat de conéixer la joventut
palestina, que també vol dir el 35% de la població del territori i
em va fer adonar que l'ocupació mai aconseguirà esclafar els seus
somnis perquè per molts entrebancs i dificultats que hagin d'anar
superant o trampejant, mai deixaran de resistir i mirar endavant i
somiar.
Estic
convençuda que aquests joves són els que donaran forma a una nova
Palestina, lliure i democràtica, on la canalla, els joves , els
adults i els avis puguin viure la seva vida en plenitud.
De la
meva estada a Palestina m'enduc la capacitat de ressistir de tot un
poble i en especial del seu jovent, la voluntat de seguir vivint i
perseguir els seus somnis costi el que costi i trigui el que trigui.
