Fa uns dies vaig poder
conéixer una mica la ciutat de Belfast. Es tracta d'una ciutat de
poc més de 300,000 habitants, amb carrers arbrats i amples, amb un
port prou important -aquí es va construir el “Titànic” i des
d'aquí va salpar cap al seu destí.
La gent de Belfast, com
els irlandesos en general, són gent oberta, riallera i molt de la
broma, tan diferent dels anglesos! Belfast comença a rebre turistes
d'arreu atrets per la ciutat però sobretot pel paisatge natural de
la costa est d'Irlanda del Nord on s'han filmat una bona part dels
capítols de la sèria d'èxit “Game of Thrones”, i on existeixen
paratges naturlas de gran bellesa com “The Giant's Causeway”,
declarat patrimoni Mundial per la UNESCO.
Però també existeix un
altre Belfast: el Belfast dels incomptables murals reivindicatius a
les parets, al mur de separació i a les façanes d'algunes cases que
recorden els anys del conflicte, “the years of the troubles”, tal
com anomenen els anys de violència, el Belfast del mur que encara
separa la comunitat catòlica de la protestant en algunes parts de la
ciutat, el Belfast de les tanques que cada vespre a les 7 es tanquen
automàticament, el Belfast dels filferrats i de les reixes, el
Belfast dels “màrtirs” i els seus monuments conmemoratius, el
Belfast de la intolerància i el racisme, el Belfast de la provocació
quan cada any centenars de ciutadans unionistes desfilen pels carrers
i exigeixen fer-ho també pels carrers republicans, el Belfast de les
escoles segregades, de les banderes unionistes, angleses i
republicanes...
I és aquest Belfast què recorda al visitant que malgrat els acords de pau de Divendres
Sant de 1998 i el cessament de la violència directa, encara té un
llarg camí per recórrer per poder aconseguir la reconciliació de
les dues comunitats. L'esperança que això sigui possible algun dia
rau en la voluntat de la gent per viure plegats, per no segregar les
escoles, per desmantellar les tanques, per poder posar-se en el lloc
de l'altre i empatitzar amb el seu dolor, per admetre el dolor causat
a l'altre i per allunyar-se de posicions maximalistes. Però la bona
gent de Belfast també espera que el govern britànic reconegui les
víctimes que va causar, així com també ho ha de fer el braç
polític de l'exèrcit republicà irlandés.
Només així potser la
propera vegada que visiti Belfast el mur infame que ara separa les dues comunitats ja
s'haurà enderrocat.
