Nelson Rolihlahla Mandela, in memoriam.

Vaig conèixer la lluita antiapartheid i el seu símbol més conegut, Nelson Rolihlahla Mandela, a mitjans dels anys 80 a Londres i m'hi vaig implicar durant els prop de dos anys que hi vaig viure perquè era una causa justa i perquè reconec que el personatge de Mandela i el que representava em va fascinar. Vaig voler saber què va passar a Sudàfrica, com va ser possible l'existència del règim segregacionista de l'apartheid i d'on venien i qui eren els afrikaners. Però sobretot volia conèixer la història d'un home que va lligar la seva vida i la seva llibertat a la vida i llibertat del seu poble: Els negres de Sudàfrica.

Vint-i-set anys de reclusió, divuit dels quals a la presó de Roben Island, no van fer trontollar mai aquest compromís amb el seu poble, així com tampoc van fer germinar l'odi cap a aquells que durant quasi bé 50 anys van legislar unes polítiques que consideraven la majoria negra de Sudàfrica només com a mà d'obra barata i ignorant que no mereixia ser tractada com a éssers humans.

Aquí és on rau la grandesa de Nelson Mandela, que lluny d'afavorir l'ostracisme de la minoria blanca, va treballar amb fermesa per tal que tots els sudafricans se sentissin a la seva terra.

El país de l'arc de Sant Martí va néixer de nou amb Nelson Mandela i els milions de persones que quan el 1994 van poder votar per primera vegada tenien la gran il·lusió que tots serien protagonistes de la nova Sudàfrica. Malauradament la realitat és molt tossuda i la fi de l'apartheid ideològic i legislatiu no ha impedit que continui un apartheid econòmic, en un país on les desigualtats socials són de les més grans del planeta. I és que fa falta molt més que la petjada d'un gran home per capgirar unes realitats injustes.

Nelson Mandela ja forma part de la història de la humanitat i hi ocupa un lloc destacat, juntament a altres icones de la lluita per la llibertat i els drets humans. Madiba, tal com se'l conèixia familiarment, va ser un referent per a moltes persones que, com jo, ens va inspirar a treballar per un món més just i en pau, i des d'aquells anys 80 amb el moviment antiapartheid moltes i molts activistes seguim creient en la lluita no violenta per aconseguir la llibertat, la justícia i la pau.

Bon viatge Mr Mandela!

La Unió Europea ha cedit davant la diligència diplomàtica d'Israel

El passat mes de juliol la Comissió Europea va fer públiques les directrius que haurien de regir la cooperació científica Horitzó 2020 amb l'estat d'Israel. Segons aquestes directrius la Unió Europea prohibeix que fundacions i agències comunitaries concedeixin subvencions, beques o premis a entitats israelianes dels assentaments o a aquelles que puguin treballar directament o indirecta més enllà de la línia verda de 1967. A més a més, les directrius europees fan palès que qualsevol acord amb Israel no pot incloure els assentaments de Cisjordània, Jerusalem Est o dels Alts del Golan.

L'acord de cooperació científica Horitzó 2020 proporcionaria centenars de milions d'euros durant els propers anys als instituts de recerca i a les companyies d'alta tecnologia israelianes.

Des del mes de juliol la diplomàcia israeliana ha intentat que la Comissió Europea suavitzi la seva postura respecte als assentaments i va enviar tot un seguit de suggeriments per tal que finalment Isarel pugui signar la iniciativa de cooperació científica Horitzó 2020. En primer lloc Israel estaria disposada que els assentaments no s'incloguin en els acords de cooperació sempre i quan no es faci constar en cap clàusula de les directrius i amb la condició que aquesta acceptació no suposi en cap cas establir la línia verda de 1967 com a frontera permanent amb les negociacions amb els palestins..

Pel que fa a l'obligatorietat que les agències i companyies israelianes haurien d'adquirir de fer constar la seva col·laboració amb els assentaments, Israel demana que no s'hagi de fer explícit, que n'hi hagi prou que les companyies israelianes facin constar que compleixen tots els requisits per poder tenir accés a les subvencions o aportacions de fons.

La resposta de la Unió Europea no es va fer esperar i d'entrada va rebutjar quasi la totalitat de les demandes d'Israel, però tenint en compte la ingent quantitat de diners que implica el programa Horitzó 2020, i després de denunciar la intransigència de la burocràcia europea, la diplomàcia israeliana ha continuat pressionant Europa, especialment mitjançant països com França i el Regne Unit. I la pressió i diligència israelianes han obtingut resultats perquè finalment la Comissió Europea en gran part ha cedit a les demandes d'Israel i d'aquesta manera, i des del meu punt de vista, s'ha fet un pas enrrere en el que havia estat una iniciativa valenta d'Europa a l'hora d'aïllar un estat que practica unes polítiques d'apartheid cap als palestins.

Finalment l'acord se signarà perquè les dues parts s'han posat d'acord a estar en desacord i així les directrius del programa inclouran un apèndix on es farà constar que les condicions de l'acord no impediran que la Unió Europea apliqui les directrius aprovades pel que fa a la noassignació de fons a entitats que operin als assentaments, i per la seva part, Israel inclourà un altre apèndix on declara la seva objecció a les directrius pel que fa als assentaments. L'altre punt de fricció també s'ha suavitzat i les dues parts han acordat que qualsevol entitat israeliana amb seu a Israel però que també operi als territoris ocupats pugui optar a fons i subvencions del programa Horitzó 2020 i que ja s'estudiaran els mecanismes adients per assegurar que els diners no arriben als assentaments.

No sóc cap experta en llenguatge diplomàtic i per tant no puc entrar a analitzar en profunditat aquest accord, però com a ciutadana europea avui em sento decebuda perquè considero que l'organisme europeu que ens representa no ha estat capaç de mantenir amb fets concrets tot allò a què es va comprometre quan el passat mes de juliol va fer públiques les directrius que haurien de regir l'acord d'iniciativa científica Horitzó 2020, i em pregunto fins quan tolerarem aquesta doble moral que afavoreix clarament els interessos d'un estat moltes voltes denunciat per les seves polítiques d'expansió dels assentaments. Tot un èxit de la diplomàcia israeliana i un fracàs per als que havíem intuït un canvi de rumb de la Unió Europea respecte a Israel.