2012 marca el desè aniversari del que possiblement sigui el projecte israelià més costós: La construcció del mur de separació. L'abril de 2002 el llavors primer ministre Ariel Sharon va anunciar la construcció d'un mur que separaria Cisjordània d'Israel i que evitaria els atacs suïcides. El que Sharon no va dir és que el 85% del seu traçat total (709 kilòmetres segons B'Tselem) es construeix dintre de territori palestí. Deu anys després del seu inici s'han construït 525 km sense gaire entrebancs i, el que és més greu, amb una comunitat internacional sense voluntat real d'exigir que s'aturi un monstre que en molts casos impedeix que els pagesos palestins puguin accedir a les seves terres, que els malats puguin accedir als hospitals o les criatures a l'escola; en altres casos els pobles palestins es converteixen en presons al ser envoltats en la seva totalitat per aquest mur de l'apartheid. Aquest és el cas del poble d'al-Walajah, a tocar de Jerualem. Ho vull deixar aquí, amb unes imatges colpidores sobre què significa viure d'aquesta manera