Noam Gur és una noia israeliana de 18 anys que ha decidit declarar-se objectora de consciència en un país on l’obligació de servir a l’exèrcit s’interioritza des de ben petit, des de l’escola, on les visites dels soldats i les excursions als camps d’entrenament són pràctica habitual perquè formen part del sistema educatiu israelià. Per tant ningú qüestiona un servei militar obligatori de tres anys per als nois i de dos anys per a les noies. Però la Noam es va qüestionar el marc de referència que normalitza la militarització de la seva societat i s’hi va declarar obertament en contra. Quan fa uns mesos va rebre l’ordre d’incorporar-se al servei militar va decidir declarar-se objectora de consciència, però la seva petició no es va acceptar.
I és que a Israel només existeix l’objecció de consciència per motius religiosos, per tant, els únics ciutadans que n’estan exempts són els estudiants ortodoxos de les yeshives (escoles religioses) i els àrabs israelians, és clar, tot i que en el seu cas és el mateix exèrcit qui els exclou, ja que no són ciutadans jueus. L’objecció de consciència per motius pacifistes és inacceptable i per tant persones com la Noam que va al·legar estar en contra de l’ús de la violència, no només la que exerceix l’exèrcit israelià sinó de qualsevol tipus de violència, hauran d’anar a la presó per un període de temps que pot anar des dels dos mesos fins als dos anys.
El cas de la Noam no és únic, però són molt pocs els joves que volen o s’atreveixen a qüestionar el marc de referència imperant. La militarització de la vida és vista com quelcom normal per la majoria o com inevitable per uns pocs. Israel necessita moltes Noams , ella mateixa reconeix que la seva decisió no canvia l’estat de coses però si pot empènyer altres a qüestionar-se el sentit de participar activament a perpetuar la militarització de les seves vides i de la seva societat.
