Totes les persones que treballem per un món en pau on es respectin els drets humans tenim un dia per poder posar de relleu que, malgrat els nostres esforços, continua sent necessari denunciar les greus violacions dels drets humans que pateixen milers de persones arreu del món.
Avui jo vull denunciar la vulneració del dret més fonamental de tots, el dret a la vida, que va patir Mustafa Tamimi, un noi palestí de 28 anys, a mans d’un soldat israelià quan aquest li va disparar una bomba de gas lacrimògen a la cara gairebé a boca de canó. Mustafa tirava pedres contra els jeeps de l’exèrcit israelià com a forma de protesta per l’expropiació de terres dels seu poble, Nabi Saleh, a la Cisjordània ocupada, i per l’apropiació per part dels colons de l’assentament de Halamish d’un brollador d’aigua. En els últims dos anys ho havia fet cada divendres juntament amb altres persones del seu poble i amb activistes israelians i internacionals. Però aquest divendres el jove Mustafa va ser víctima d’un ús abusiu de la força repressiva amb què l’exèrcit pretén dissuadir els manifestants que setmana rere setmana tenen la valentia de manifestar-se i desafiar un exèrcit omnipresent. No justifico el llançament de pedres, però puc entendre la desesperació que duu algunes persones a fer-ho. L’ús de la violència genera una espiral espantosa amb resultats brutals, i el jove Tamimi hi ha quedat atrapat, així com el jove soldat que el va disparar des d’una distància tan curta.
Aquest 10 de desembre ha estat un dia trist: mentre a Oslo es lliurava el premi Nobel de la pau, a Nabi Saleh el dret humà més fonamental era vulnerat una vegada més.
