Els dies i les setmanes passen i el govern israelià no afluixa en el seu propòsit d’ofegar la ja delicada economia de Cisjordània .
Dues terceres parts dels ingressos de l’Autoritat Palestina provenen dels impostos i altres quotes que recapta Israel i que, d’acord amb uns acords econòmics bilaterals, pertanyen a l’AP i cada mes li són transferits , o li ho eren fins que fa més d’un mes l’organisme per a l’educació i la cultura de les Nacions Unides, UNESCO, va aprovar la incorporació de Palestina a aquest organisme. Israel va reaccionar congelant l’entrega d’aquests 100 milions de dòlars mensuals que fan possible que l’AP pagui els seus funcionaris, incloent aquells que s’encarreguen de la seguretat -un tema clau per a Israel, no ho oblidem- i que dugui a terme la construcció o adequació d’infraestructures a Cisjordània.
Però Israel no afluixa i tot i que assegura que és una mesura temporal fins que l’AP s’avingui a tornar a la taula de negociacions, el cert és que d’aquí a pocs dies ja seran 200 milions de dòlars els que Israel està retenint, cosa que està provocant l’ofegament de l’economia palestina. És cert que l’AP es nega a tornar a tenir converses directes amb el govern d’Israel fins que aquest no posi fi a la construcció d’assentaments, però ¿és que no és una petició legítima aquesta? I tant que ho és, per molt que el govern d’Israel ho vegi com una manera per part de l’AP de posar condicions abans de negociar.
No ha servit de res que fins i tot la secretaria d’Estat nord americana, Hilary Clinton, pressionés Benjamin Netanyahu per tal que no retardés més la transferència de fons a l’AP. Segons el primer ministre israelià, no té el suport necessari al parlament per poder-ho fer. Em temo que aquestes declaracions ja no enganyen ningú perquè el nou raonament que surt del govern israelià és que després de l’anunci d’aquesta setmana de la trobada entre Mahmud Abbas i el líder de Hamas a l’exili, Khaled Meshaal, per intentar arribar a un acord que els permeti formar un govern d’unitat nacional, Israel no està disposada a cedir ni un cèntim en aquest nou escenari.
I així estan les coses, ben lluny d’on voldríem però sobretot molt lluny d’on la majoria de palestins i palestines voldrien que fossin.