EL GOVERN ISRAELIÀ NO AFLUIXA

Els dies i les setmanes passen i el govern israelià no afluixa en el seu propòsit d’ofegar la ja delicada economia de Cisjordània .

Dues terceres parts dels ingressos de l’Autoritat Palestina provenen dels impostos i altres quotes que recapta Israel i que, d’acord amb uns acords econòmics bilaterals, pertanyen a l’AP i  cada mes li són transferits , o li ho eren fins que fa més d’un mes l’organisme per a l’educació i la cultura de les Nacions Unides, UNESCO, va aprovar la incorporació de Palestina a aquest organisme. Israel va reaccionar congelant l’entrega d’aquests 100 milions de dòlars mensuals que fan possible que l’AP pagui els seus funcionaris, incloent aquells que s’encarreguen de la seguretat -un tema clau per a Israel, no ho oblidem- i que dugui a terme la construcció o adequació d’infraestructures a Cisjordània.

Però Israel no afluixa i  tot i que assegura que és una mesura temporal fins que l’AP s’avingui a tornar a la taula de negociacions, el cert és que d’aquí a pocs dies ja seran 200 milions de dòlars els que Israel està retenint, cosa que està provocant  l’ofegament de l’economia palestina. És cert que l’AP es nega a tornar a tenir converses directes amb el govern d’Israel fins que aquest no posi fi a la construcció d’assentaments, però ¿és que no és una petició legítima aquesta? I tant que ho és, per molt que el govern d’Israel ho vegi com una manera per part de l’AP de posar condicions abans de negociar.

No ha servit de res que fins i tot la secretaria d’Estat nord americana, Hilary Clinton, pressionés Benjamin Netanyahu per tal que no retardés més la transferència de fons a l’AP. Segons el primer ministre israelià, no té el suport necessari al parlament per poder-ho fer. Em temo que aquestes declaracions ja no enganyen ningú perquè el nou raonament que surt del govern israelià és que després de l’anunci d’aquesta setmana de la  trobada entre Mahmud Abbas i el líder de Hamas a l’exili, Khaled Meshaal, per intentar arribar a un acord que els permeti formar un govern d’unitat nacional, Israel no està disposada a cedir ni un cèntim en aquest nou escenari.

I així estan les coses, ben lluny d’on voldríem  però sobretot molt lluny d’on la majoria de palestins i palestines voldrien que fossin.

Per què es castiga l’ocupat i no l’ocupant?

Palestina ja és membre de ple dret de la UNESCO però malauradament no crec que aquesta fita millori la realitat asfixiant que es viu en els territoris ocupats, si més no a curt o mig termini, ans al contrari. L’Autoritat Palestina, amb Mahmud Abbas al capdavant, han desobeït un cop més les ordres del veí ocupant i del seu màxim protector, els Estats Units, i això té un preu.

Israel ha decidit castigar els palestins en lloc de felicitar-los com a nou membre de l’organisme de les Nacions Unides per l’educació i la cultura, i ho ha fet donant llum verda a la construcció de 2.000 nous habitatges als assentaments que envolten Jerusalem, desafiant de nou la comunitat internacional, que els considera el principal escull en el camí cap a la pau. Però aquest no és l’únic càstig que els palestins hauran d’encaixar: ara com ara Israel ha decidit retenir els impostos que pertanyen a Palestina i que serveixen principalment per pagar els sous de la policia de l’Autoritat Palestina així com els dels funcionaris.

La comunitat internacional té l’obligació de fer alguna cosa més que declarar la seva decepció davant de l’anunci del govern israelià l’endemà mateix de la votació a la seu de la UNESCO, d’accelerar la construcció de nous habitatges als voltants de Jerusalem: ha d’aplaudir les accions de desobediència civil que està duent a terme l’Autoritat Palestina, perquè això és el que són i no una provocació que entorpirà el “procés de pau”, tal i com va declarar l’enviada de la Unió Europea al quartet, Helga Schmid, en un intent d’aturar la petició palestina davant la UNESCO. Un cop baix  no només a l’Autoritat Palestina sinó també a totes aquelles persones que, com jo, han deixat de creure en les bones intencions de la comunitat internacional en general i dels Estats Units en particular, que només s’atreveixen a estar decebuts amb Israel però castiguen amb contundència els palestins.

Els palestins ja són a la UNESCO, un pas simbòlicament important però que no els alliberarà de l’ocupació mentre les accions expansionistes d’Israel només siguin rebudes com decebedores.