L’espiral de violència entre israelians i palestins sembla no tenir aturador tot i que aquestes darreres setmanes no ocupa titulars de diaris o televisions perquè ja se sap que els mitjans no donen l’abast amb tanta violència desfermada arreu i desastres naturals i humans. I així i tot els actes de violència extrema es continuen produint, aquesta vegada amb el brutal assassinat d’una família de colons de l’assentament d’Itamar, prop de Nablus, al nord de Cisjordània.
Com era d’esperar, el govern israelià ha respost amb incursions a Nablus i pobles dels voltants, amb detencions de civils sospitosos de pertànyer a alguna de les faccions de Hamàs o altres i amb l’anunci de donar llum verda a la construcció de 1.000 habitatges nous als assentaments. El mateix ministre de l’interior israelià Eli Yishai ho va anunciar com el preu a pagar (price tag) per l’assassinat de la família Fogel. L’Autoritat Palestina i els diaris palestins van condemnar aquest acte brutal de manera clara i sense embuts, però el primer ministre israelià va considerar que no n’hi havia prou i això passa quan ell no ha condemnat mai cap mort palestina a mans d’israelians fanàtics.
Es trist dir-ho però en aquests moments es fa difícil veure cap possibilitat d’èxit en el malmès procés de pau entre ambdós pobles, perquè el poble israelià torna a repetir el vell mantra de “there’s no partner for peace” després que hagi tornat a ser intoxicat amb proclames que fan culpables de la mort de la família Fogel tot el poble palestí. Una nova onada d’odi s’ha apoderat del públic israelià, no cap als perpetradors del crim sinó contra tot un poble. No és just i així ho proclamen les poques veus que, des de dintre d’Israel, volen viure en pau amb un futur estat palestí. Aquest dies aquestes veus són atacades des de diferents fronts dins d’Israel, especialment des dels mitjans de comunicació.
I és probablement per aquest motiu que m’he decidit a escriure aquest post, amb la intenció de donar suport a les poques veus sensates que hi ha a Israel i que tot i tenir la seva pròpia opinió pública en contra, no s’acovardeixen i consideren que malgrat aquest fet menyspreable contra la vida humana, Israel té un “partner for peace” i que és el govern d’Israel qui no ho és perquè es nega a fer les concessions necessàries per poder avançar cap a una pau que doni com a fruit un estat palestí.
I la violència no té aturador: un colon ha mort a ganivetades un palestí a Hebron, això també és el preu a pagar.
