The Palestine Papers

Des de fa uns mesos  ja no ens sorprèn llegir que una cosa és el que ens volen fer creure, i una altra de ben diferent el que realment passa en l’entramat de les relacions internacionals, gràcies a les filtracions de documents, fins ara classificats, per part de l’organització Wikileaks.

No vull entrar a valorar si la manera de gestionar aquesta informació per part de Wikileaks és èticament correcta o si respon a la veritat -prefereixo reservar la meva opinió-, però això no m’impedeix  voler saber la veritat sobre què passa al món i exigir-ho

.

Bé, des de diumenge passat sabem que les negociacions de pau dutes a terme entre el govern d’Israel i l’Autoritat palestina en els últims 20 anys  han fet córrer molta més tinta que la que ens anava arribant des dels diferents mitjans de comunicació, així com des de les dues parts. Diumenge 23 de gener la cadena de televisió qatariana Al-Jazeera va fer públics 1.600 documents classificats sobre els detalls de les negociacions, però aquesta vegada no ha estat Wikileaks qui les ha filtrat, ni cap altra font reconeguda. La cadena de televisió ha compartit els documents amb el diari britànic The Guardian i ambdós mitjans estan publicant els continguts diàriament.

Al-Jazeera sempre m’ha semblat un mitjà seriós i rigorós en el tractament de la informació i la miro sovint, sobretot perquè em permet tenir una visió més global i no tan parcial sobre temes tan complicats com és el conflicte àrabo-israelià. Si hi ha un tret que admiro quan es tracta d’informar és el fet que totes les parts hi siguin representades i escoltades. Al-Jazeera respon, des del meu punt de vista, a aquesta premissa.

Dit això, i sense entrar a valorar l’oportunitat de filtrar tots aquests documents en un moment tan delicat pel que fa a les negociacions, sento una gran indignació per algunes revelacions que deixen palès que el patiment del poble palestí és el que menys amoïna els  dirigents de l’AP, especialment aquells que seuen a la taula de negociacions, Mahmmud Abbas i Saeb Erekat. Em refereixo a un fet concret: el cap de l’AP va ser informat amb antelació per part d’un alt càrrec israelià de l’imminent atac a la població de Gaza el desembre de 2008 que, recordem-ho, va provocar la mort de més de 1.300 civils palestins i centenars més de ferits, mutilats i la quasi total destrucció de les infraestructures de la franja. Mahmmud Abbas estava al corrent de les intencions del govern israelià i no va intentar evitar-ho i tot amb quina finalitat? El poder perverteix i Abbas no és cap excepció. La mort de qualsevol habitant de Gaza va ser una flagrant violació del dret a la vida, la destrucció de centenars d’edificis, habitatges, escoles, hospitals, suposa una greu violació dels drets humans i ningú n’ha retut comptes. Des d’aquí vull responsabilitzar tant Israel com l’Autoritat palestina, que n’estava al cas i no va fer res per evitar tant sofriment. És aquest el caire del govern d’un hipotètic futur estat palestí? Si és així, espero que el poble ho denunciï i els demani retre comptes per complicitat en els crims contra la humanitat comesos a Gaza.

Els homes i dones palestins tenen dret a tenir un estat però sobretot tenen el dret a exigir uns bons governants i l’actual govern de l’AP no els arriba ni a la sola de la sabata.

LES ACTIVITATS IL·LEGALS DEL CAMP PER LA PAU ISRAELIÀ

Fa unes setmanes em congratulava per l’augment en el nombre de joves israelians que s’atreveixen  a alçar la veu en contra de l’ocupació de Cisjordània i Gaza. Uns joves que, de la mà de l’organització Trencant el Silenci, donen el seu testimoni com a soldats de lleva que han fet el  servei militar als territoris ocupats.

Doncs bé, sembla que aquestes veus no han agradat a alguns grups parlamentaris que dirigits per Kirschenbaum, colon i director general del grup parlamentari d’Avigdor Lieberman, han aprovat una llei que demana que es dugui a terme una comissió d’investigació parlamentaria d’algunes de les organitzacions que formen el camp per la pau israelià. Segons els mateixos grups impulsors d’aquesta llei, es tracta d’esbrinar si els fons que reben aquestes organitzacions provinents d’organismes, organitzacions i països estrangers s’utilitzen per deslegitimar l’exèrcit israelià, així com per finançar activitats en contra de l’estat d’Israel.

Tenint en compte que el camp per la pau israelià denuncia les polítiques d’ocupació, l’ús excessiu de la força per part de l’exèrcit als territoris o als punts de control i els abusos dels drets humans per part de les forces d’ocupació, entre altres, podem considerar que efectivament els fons que reben són destinats a aquestes finalitats, no és cap secret això.

Entre les organitzacions que es volen investigar podem anomenar-ne algunes amb una gran trajectòria en la denúncia com és B'Tselem; aquest grup documenta les violacions dels drets humans als territoris ocupats, tant si els qui ho fan són l’exèrcit israelià com les forces de seguretat palestines o el grup Hamas.

Trencant el Silenci és un altre d’aquests grups. El llibre que es va publicar recentment no amagava els fons de la Unió Europea que van fer-ne possible l’edició i publicació.

Altres grups que es volen investigar són Yesh Gvul (Hi ha un límit) i que dediquen els seus esforços a defensar aquells soldats que es neguen a servir als territoris ocupats, Machsom Watch, format exclusivament per dones que documenten i denuncien el tracte humiliant que massa sovint pateixen els palestins als punts de control, Metges pels drets humans, que per cert han rebut el premi Nobel alternatiu a Estocolm i que centren el seu treball a donar servei als malalts als territoris ocupats. La llista és més llarga però crec que els exemples que acabo de d’esmentar donen fe del tipus de treball i el coratge d’uns grups de persones que tenint una gran part dels seus conciutadans en contra, no s’acovardeixen i continuen treballant. Cap d’aquests grups rep ajuda d’organismes estatals i per tant l’han de buscar fora. Això és il·legal? Voler trobar una solució negociada i justa al conflicte és un crim que mereixi ser investigat? Desitjar que es posi fi a l’ocupació, considerada il·legal per les Nacions Unides i per la comunitat internacional, pot ser considerada una activitat en contra d’Israel? Bé, suposo que deu ser així segons el parer dels polítics dretans i racistes que han impulsat aquesta llei.

Cal seguir els esdeveniments i veure en què acaba tot plegat però lamentablement el sol fet que un parlament anomenat democràtic pugui tirar endavant aquesta comissió d’investigació demostra que a Israel s’estan perdent un a un i massa ràpid els valors que configuren una societat democràtica i fa feredat veure com s’està implantant la veritat única, pròpia de països amb règims de govern feixistes.