El rejoveniment del camp pacifista israelià

Fa poc més d’una setmana que Tel Aviv va viure un fet excepcional –entès com allò que succeeix molt de tant en tant- la presentació del llibre The Occupation of the Territories publicat per l’organització d’exsoldats israelians “Breaking the Silence” (Trencant el Silenci). A l’acte de presentació, les poques cares conegudes i veteranes del camp pacifista israelià com Uri Avnery o Adam Keller, però sobretot hi havia molts joves, nois i noies que tot just havien acabat el servei militar.

La presència d’aquests joves, fills i filles de la nova generació d’israelians és d’una gran rellevància en un país on la majoria de jovent prefereix ignorar l’existència de l’ocupació. És també un senyal esperançador per al camp pacifista israelià que poc a poc veu augmentar, però sobretot rejovenir, les seves bases.

The Occupation of the Territories és un llibre de 344 pàgines que conté uns 200 testimonis de joves soldats sobre la vida quotidiana, de nit i de dia, de l’ocupació. El llibre suposa una lectura depriment i no perquè descrigui atrocitats horribles, que no ho fa, sinó perquè el que pretén és ressaltar la rutina grisa, arbitraria, monòtona però imprevisible de l’ocupació, com ara incursions nocturnes en pobles palestins entrant en cases de manera aleatòria  només com un exercici militar, per entrenar els soldats.

A l’acte de presentació del llibre es van poder escoltar alguns testimonis amb la cara descoberta, sense cap intenció d’amagar la seva identitat i no eren persones excepcionals, només joves exsoldats que  finalment han pogut enfrontar-se a les seves pròpies experiències personals.

La intenció d’aquest llibre és la mateixa que la dels membres de “Trencant el Silenci”, presentar i mostrar al públic israelià una situació: el control sobre l’altre poble amb l’alt grau d’arbitrarietat que això comporta, la humiliació de l’ocupat i la corrupció de l’ocupant.

Benvinguts siguin doncs aquests testimonis i benvinguts siguin els joves d’aquesta organització que poc a poc però de manera ferma ja formen part del camp pacifista israelià, molt necessitat de noves veus disposades a denunciar la gris, arbitraria, monòtona però imprevisible realitat de l’ocupació.

De la complicitat d’empreses occidentals amb Israel i la violació de la legalitat internacional

Els passats dies 22 i 23 de novembre va tenir lloc a Londres la segona sessió del Tribunal Russell per Palestina (TRP), on es va fer palesa la complicitat d’algunes empreses internacionals en la violació del dret internacional per part d’Israel.  Aquesta complicitat inclou el subministrament d’armes, la construcció i manteniment del mur de separació i l’establiment i proveïment de serveis, especialment financers, als assentaments il·legals. Aquest comportament per part d’algunes empreses no és solament reprovable moralment, sinó que les exposa a responsabilitats penals per serioses violacions dels drets humans i de la llei humanitària.

El jurat del TRP va considera les qüestions següents:

1-     De quines violacions de la llei internacional són còmplices les corporacions?

2-     Quines són les conseqüències legals de les activitats de les corporacions que col·laboren en les violacions per part d’Israel?

3-     Quines són les obligacions dels estats en relació a la complicitat de les corporacions?

El TRP ha assenyalat que els estats han fracassat a l’hora de demanar responsabilitats a algunes corporacions per la seva complicitat amb les accions d’Israel i que aquestes tenen un paper decisiu en la comissió de crims de guerra i contra la humanitat per part de l’estat hebreu. Les conclusions del tribunal inclouen els resultats pel que fa a les possibles responsabilitats legals d’algunes corporacions com ara:

A)    G4S, multinacional britànico-danesa

B)     Elbit Systems, multinacional israeliana

C)    Caterpillar, amb seu als EUA

D)    Cement Roadstone Holdings, multinacional irlandesa

E)     Dexia, corporació franco-belga

F)     Veolia Transport, corporació francesa

G)    Carmel Agrexco, corporació israeliana

Les reclamacions civils contra aquestes corporacions són possibles en aquells països on les esmentades empreses tenen seus o una presència significativa i poden ser demandades per infringir la legislació pròpia de cada estat.

A l’espera que es facin públiques les conclusions de la segona sessió del TRP sembla clar que algunes empreses internacionals col·laboren a mantenir l’status quo a Israel i per tant d’alguna manera són còmplices de les violacions de la legalitat que aquest estat infringeix.

És ben sabut que el TRP no té validesa jurídica i per tant no pot, per si sol, emprendre cap acció legal, però la veracitat del gran nombre de testimonis i proves que s’hi aporten, així com la categoria moral dels membres del tribunal  ens haurien de servir per pressionar els governs occidentals perquè prenguin mesures legals contra aquestes corporacions. El TRP facilita les eines i les posa a disposició dels estats per tal que aquests compleixin amb les amb les seves responsabilitats davant la legalitat internacional; si no ho fan s’haurà perdut una gran oportunitat de fer prevaler la justícia.